Felicitat i santedat no estan reservades a persones extraordinàries

1/11/2020. Festivitat de Tots Sants. Cicle A | Lectures de la missa. 

El cristians patim en veure morir l’altre i plorem com qualsevol altre quan veiem que l’ésser estimat desapareix. Però els cristians ens enfrontem a la mort perquè creiem en un Déu que es va fer home i va conèixer la mort. La salvació consisteix a passar per la mort, a deixar el que és obra de la mort a la nostra vida per triar la vida. Per això, en aquesta festa de Tots Sants, l’Església ens convida a escoltar l’Evangeli de les Benaurances.

A les Benaurances, hi ha la paraula “Feliços” que es repeteix constantment. Tots aspirem a la felicitat. El Regne del Cel és com un camp on algú ha trobat un tresor. Les Benaurances són aquest tresor en aquest camp. Són la millor porta per entrar a l’Evangeli. Estem cridats a la felicitat i a la vida, som cridats a ser sants. Les Benaurances són el camí de vida dels combatents que lluiten i treballen per aconseguir aquest món de fraternitat. Encara no està clar què serem, però ser sant és posar amor a tota la nostra vida, és donar la nostra vida al servei dels altres, és acollir Déu que es dóna a si mateix i donar al nostre torn. Ens fan existir, ens fan viure malgrat la mort i les forces de la mort que ens envolten i que amenacen amb treure’ns. Déu no alleuja les nostres misèries amb paraules de consol. Déu capgira el món.

El Dia de Tots Sants és una festa on l’alegria del cel desborda la de la terra. No es tracta d’ignorar el dol, el patiment i la malaltia. Al nostre món dels mitjans de comunicació i la publicitat, la gent intenta convèncer-nos que la felicitat rau en un cotxe, la comoditat, la cura del cos, en definitiva, consumir i tenir sempre més. La veritable pregunta és més aviat de quina felicitat estem parlant? Jesús a la muntanya descriu un camí per aconseguir la felicitat. La felicitat està en el do de si mateix i en la pobresa. L’Església ens convida a demanar aquesta felicitat quan, immediatament després de la pregària del Pare Nostre, el celebrant, amb aquestes paraules de petició tan boniques diu: “Allibereu-nos Senyor, de tots els mals; feu que hi hagi pau als nostres dies i per la vostra misericòrdia guardeu-nos de pecat i de qualsevol pertorbació: mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist, el nostres Salvador”.

Sant Joan anuncia el final del temps de llàgrimes, por, sofriment i mort. L’apocalipsi és en primer lloc una bona notícia, un missatge d’esperança que ens arriba a tots. El Dia de Tots Sants és la festa de tots aquells lladres que es van dirigir a Jesús a la creu per demanar-li: «Jesús, recorda’t de mi quan entris al teu Regne». I Jesús respongué: «Amén et dic, avui amb mi estaràs en el paradís».  Els sants que recordem s’han deixat omplir el cor per una o altra de les benaurances. Per a algunes persones, era pobresa de cor, per altres mansuetud, per altres misericòrdia, per altres la pau. Sant Joan a la seva carta afirma: som fills de Déu, el veurem, serem com ell.  La felicitat, com la santedat, no estan reservades a unes poques persones extraordinàries, a sants reconeguts. És el destí de tots nosaltres. No és un bé que tinguem, és Déu.  Al nostre voltant, hi ha persones que són petites benaurances, petites perles d’or per entrar a l’evangeli. Cadascuna de les benaurances es pot veure i comprendre en la vida dels que ens envolten.

No hi ha sants per una banda i pecadors per l’altra. A partir d’ara totes i tots som fills de Déu. Estem cridats a ser sants, però alguna cosa dins nostre no es realitza del tot.  Ser sant és posar amor a tota la nostra vida, és donar la nostra vida, donar-la totalment al servei dels altres. Els sants són les nostres germanes i els nostres germans de la humanitat amb les seves falles i les seves qualitats, són persones que han fet progressar la humanitat cap a una millor vida. Ens proclamem feliços perquè sabem que Déu ens estima malgrat tota la nostra pobresa i les nostres misèries. És a través del testimoni de la nostra fe que podem esdevenir signes visibles de la presència de Jesús ressuscitat. L’únic que importa és creure, creure fins que assolim la felicitat completa .

Jesús ens va mostrar el camí que només acaba en Déu. Seguim-lo.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 1 de novembre de 2020