Estem al servei de la vinya o actuem com si en fóssim els propietaris?

04/10/2020. Diumenge XXVII de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa. 

Les tres lectures d’avui ens conviden a produir els resultats, o millor dit els fruits, que Déu espera de cadascun de nosaltres. Isaïes ens descriu la relació entre Déu i el seu poble com una relació emocional, de la qual Déu n’espera molt. Amb la imatge de la vinya, que requereix una especial professionalitat i molta cura, Isaïes evoca la llarga i turbulenta relació entre Déu i Israel. En la segona lectura, la carta de sant Pau ens recorda la necessitat de pregar, de portar una vida virtuosa i de posar en pràctica allò que hem rebut. En l’Evangeli de Mateu observem com els fariseus i els grans sacerdots es van negar a treballar a la vinya del Senyor. Es van fer servir en lloc de servir i per això es va confiar el Regne a d’altres, que produeixen fruits en abundància.

En la lectura d’Isaïes el propietari també és el treballador, però en la paràbola de Jesús el propietari no és el treballador. El mestre confia la seva vinya als treballadors contractats que treballaran perquè la verema sigui generosa. En temps de Jesús, els treballadors de les vinyes eren els fariseus, els escribes, els grans sacerdots i els líders del poble de Déu. Van fracassat en la seva tasca. Van actuar com a propietaris de la vinya, però només eren criats, treballadors assalariats. És per això que se’ls va expulsar de la vinya, per tenir un poble nou, confiant-la a altres treballadors. Aquest poble nou no ha estat escollit segons la raça de les persones. Es tracta d’un poble de dones i homes ben diversos que reconeixen el fill del propietari com el fill estimat de Déu, el fill mort i ressuscitat i que volen esdevenir deixebles seus. Aquest nou poble haurà de produir els fruits del Regne, és a dir, els fruits de la justícia i la pau. És per això que avui aquesta paràbola ens implica. 

¿Membres de l’Església, què estem fent per garantir que la comunitat donarà els fruits que el Mestre vindrà a collir al seu Regne en tornar del seu viatge?

Durant molts segles, Déu va anar enviat els seus profetes perquè s’esforcessin en obtenir alguns fruits del seu poble, a intentar establir relacions veritables i amoroses.

 ¿No se’ns deia en la paràbola, que va encerclar la seva vinya amb una tanca protectora i va construir una torre de guaita?

Doncs tot i així no va haver-hi cap compromís seriós per viure en l’Aliança amb Déu.

Potser és que nosaltres som d’aquests treballadors de la vinya que es neguen a acollir el fill, que el maten per obtenir una herència per convertir-se en propietaris, i així posseir molt més. Déu ens necessita per fer que allò que Ell ha plantat doni bons fruits. Ens necessita per establir el Regne de Déu, un món nou on les dones i els homes es reconeguin  mútuament com a filles i fills de Déu i s’acollin com a germanes i germans.

Per complir bé la seva missió, els viticultors, els treballadors de la vinya d’avui en dia han de mostrar-se oberts, hospitalaris, tolerants i respectuosos. Han d’assolir el risc de la novetat en un món en evolució i canviant. Han d’incitar a exigir més justícia, germanor, igualtat, equitat, dignitat i amor. Han de donar fruits de reconciliació i esperança.

¿A la nostra Església, que fem com a treballadors de la vinya del Senyor?

¿Estem produint els fruits de la justícia i la pau?

¿Som autèntics deixebles de Jesús ressuscitat? 

¿Estem al servei de la vinya? 

¿Actuem com si en fóssim els propietaris?

Tots nosaltres també representem la vinya que Déu estima, cuida i manté. Però no estem massa abocats a deixar-nos portar pels camins del Senyor a causa del nostre egoisme i la nostra infidelitat. 

¿Som capaços de dir que estem a l’alçada de les seves expectatives?

¿Quina és la nostra resposta?

Cal que hi reflexionem constantment per discernir la qualitat de la nostra resposta i la invitació permanent a la conversió i cal també que actuem com Déu desitja per evitar que ens tanqui la porta de la felicitat. 

Com Sant Pau ens diu en la seva epístola, cultivem i fen fructificar en nosaltres mateixos tot allò que és noble i pur, tot allò que és digne de ser estimat i honorat, tot allò que es diu virtut i que mereix elogis.

I no voldria acabar sense recordar també les paraules de Sant Pau quan ens recorda quin és el millor aliment per mantenir viva la nostra fe: “Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist”.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 4 d’octubre de 2020