És possible el perdó?

13/09/2020. Diumenge XXIV de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa. 

Avui les lectures són fàcils de llegir però més difícils d’entendre quan ens parlen del perdó, perquè el perdó pot tenir moltes dimensions. Quantes vegades, els que tenim fills, quan eren petits els hi dèiem al cap d’una estona d’haver-los castigat per fer quelcom malament  “Ja pots anar a jugar,  et perdono però no ho tornis a fer”; aquella administració del perdó era fàcil, perquè formava part de l’educació dels nostres fills.

També dins la família, en el món de la parella, com deia diumenge passat, el perdó en matrimonis o parelles és molt important. M’estimes? Aquesta és una pregunta que les parelles ens fem sovint. L’un o l’altre necessitem ens diguin que som estimats més enllà del nostre mal comportament. La resposta sincera “saps que t’estimo” pressuposa aquesta capacitat de perdonar. En contrapartida quan un membre de la parella no es manifesta en paraules per perdonar i recorre al silenci després d’una discussió o una diferència puntual, no únicament no perdona  si no que està castigant aplicant una de les formes de manipulació més nocives, perquè devaluar a l’altre mitjançant la indiferència i el silenci fa molt de mal i deixa seqüeles.

Perdonar és tot un repte, perquè quan algú t’agredeix emocionalment en forma de traïció, engany, insult, etc., la reacció natural que ens neix és la de defensar-nos i respondre a aquest atac. I és que perdonar no sempre és cosa fàcil i molt menys ho és quan ens enfrontem amb causes terribles. Què opineu dels següents delictes? Es poden o no es poden perdonar?

  • l’assassinat d’una dona i a vegades també d’un fill petit, com masses vegades veiem o sentim en els mitjans informatius.
  • la destrucció sistemàtica i total d’una població sencera com ho fou Gernika l’abril del 37 i tantes altres en les contínues guerres que hi ha en el món.
  • el tràfic amb drogues i el repartiment a menors per fer-los addictes.
  • la fallida fraudulenta de tantes empreses que malmeten les economies de moltes famílies.
  • la practica de la pedofília amb nenes i nens, aprofitant-se de la seva innocència.
  • i tants d’altres que podríem enumerar.

Aquestes situacions demostren clarament l’extrema dificultat i ambigüitat que el  perdó ha tingut tota la vida.

A Orient, la venjança era santa, tan sagrada que l’Antic Testament la cedia, erròniament, a Déu mateix. Al llarg dels segles i del progrés, del descobriment del Déu veritable de la història bíblica, Déu convidà la humanitat a alliberar-se d’aquesta espiral de violència; els textos de la Llei i dels profetes conviden al perdó anunciant el perdó de Déu. El poble d’Israel a poc a poc aprèn a passar de la venjança al perdó. Ben Sira que va viure al segle II abans de Crist va escriure: és perquè Déu coneix la nostra debilitat, que té pietat de nosaltres. De la mateixa manera, és per aquesta debilitat que Ben Sira ens convida a tenir pietat dels altres. Si una persona no té pietat del seu semblant, com pot demanar perdó per les seves pròpies faltes? És el “perdoneu-nos com nosaltres perdonem ” del Parenostre.

Un país sense presó no existeix, fins i tot el país més democràtic en té. Malauradament una gran part de la societat no perdona i sota el pretext de reeducar i reinserir les persona les manté tancades per un esperit de venjança. En diversos estats nord-americans on la pena de mort és efectiva, les famílies de les víctimes poden presenciar l’execució de l’assassí del seu ésser estimat. Aquesta gent sol dir després d’aquest terrible i macabre espectacle: “No era una venjança el que jo volia, esperava obtenir-ne un alleujament. Però no va venir ni alleujament ni perdó.

El Parenostre diu clarament: “Perdoneu-nos les nostres faltes com perdonem els qui ens ofenen”. És clar, però en realitat, el perdó és una utopia religiosa? La majoria de les religions demanen perdó, però, a la pràctica, és possible el perdó?

El perdó no és només oblidar. El perdó no consisteix només en decidir no enfadar-se més. El perdó és una victòria sobre la por, sobre l’odi, sobre el menyspreu i sobre el mal que plana damunt la vida humana. Si no acceptem que Jesús va morir a causa del mal que enverina la vida, mai no entendrem el significat del perdó. Si no creiem que Jesús va vèncer el mal per la força del Pare, mai no entendrem què significa perdonar els pecats.

No perdonar és tenir en si mateix un sentiment negatiu cap a qui ens ha fet mal. En fer-ho, no només jutgem sinó que tanquem una porta, construïm una paret entre l’altre i nosaltres. L’amor només pot regnar allà on ja hi ha pau. L’home no pot estar en pau amb Déu si no ho està amb seva germana i el seu germà. Aquest és el significat de la paràbola del servent despietat. Si no perdonem, la nostra relació amb Déu es veu contaminada i ens veuríem obligats a dir en el Parenostre: Pare, no ens perdoneu, perquè nosaltres no perdonem.

Perdonar és abans de res no jutjar. Perdonar és fer viure la nostra fe. Perdonar és obrir-nos a la infinita misericòrdia de Déu. Així construirem pau al nostre voltant i dins nostre. Hem de convertir-nos, com deia Sant Francesc d’Assis, en pacificadors!

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 13 de setembre de 2020