Per Santa Margarida: la fe i l’esperança han mantingut vius pobles i nacions

Lectura per la festa de la copatrona Santa Margarida. 6 de setembre de 2020

Avui, celebrem la festivitat de Santa Margarida copatrona del nostre poble de Llerona,
filla d’un sacerdot pagà i que fou criada per una dida cristiana. En temps de les persecucions de Dioclecià va declarar voler consagrar la seva virginitat a Déu i per això el seu pare la va expulsar de casa. Ol·lari, un prefecte romà va voler seduir-la però com que ella es va manifestar cristiana la va denunciar i va ser empresonada. En els interrogatoris no va voler renunciar a la seva fe i després de martiritzada, va ser degollada el 20 de juliol del 290.

Germanes i germans avui ens trobem en aquest temple mil·lenari per expressar una realitat viva, rica i diversa perquè en el nostre poble hi convivim realitats culturals, esportives, lúdiques, d’esplai i religioses diferents, que ens fan un poble ric, viu i divers.

Llerona és fruit del treball dels nostres avantpassats, unes dones i uns homes que van saber estimar i treballar aquestes terres que ens van deixar en herència, una herència que ens esperona a lluitar per un futur millor. En la festivitat d’avui aboquem tota la nostra història; la nostra petita història de cada dia durant un any; la nostra història de molts anys; la història dels qui ens precediren, una història i una festa que són nostres perquè són la nostra vida.

La festa d’avui és reconèixer la nostra història i les nostres tradicions, moltes de les quals tenen arrels cristianes. No oblidem mai que cultura, llengua i tradicions són el pal de paller que sustenta l’esperit nacionalista del poble català.

La fe i l’esperança han mantingut vius els pobles i les nacions. Qui ha lluitat amb fe i esperança tard o d’hora ha vençut. Sempre que Catalunya ha lluitat amb fe i esperança n’ha sortit enfortida i rejovenida. La victòria mai és dels opressors, sinó dels qui són oprimits. La victòria mai és fruit de lluites fratricides o de marginar germans, sinó de lluitar contra els propis egoismes, siguin ideològics, polítics, econòmics o religiosos. Un poble venç sempre que cada membre és dur amb si mateix i s’esforça en fer allò que Maria va dir als servents en les noces de Canà “feu el que Ell us digui” i si nosaltres també ho fem hi haurà més pau, més respecte i res de mirar-nos de reüll per ser d’una cultura, llengua, religió, color de pell o opció política diferent.

Que Santa Margarida ens encoratgi per inculcar a les noves generacions una clara visió de futur per avançar en el que som i en el que hem d’esdevenir i que ens sigui estrella lluminosa en les nostres foscors també en les que alguns ens voldrien imposar i que ens ajudi a ser resplendor de la llum de Crist que sempre irradia claror.

Mn. Josep Maria Fernàndez i Sabaté

(segons diverses fonts)