La mirada de l’amor és immensament més forta que la mirada punitiva

06/09/2020. Diumenge XXIII de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa. 

El perdó en matrimonis o parelles és molt més que una excusa. M’estimes? Aquesta és una pregunta que en les parelles ens fem molt sovint. L’un o l’altre necessitem, sobretot després d’un malentès, sentir que la nostra parella ens digui que som estimats més enllà del nostre comportament. La resposta sincera “saps que t’estimo” pressuposa aquesta capacitat d’oblidar i d’esborrar la culpa. A l’Evangeli, Jesús ens mostra que ens estima a vessar, perquè per a Ell també significa oblidar la falta i esborrar els pecats amb tot el seu cor. El text d’avui no és un missatge d’intolerància sinó una crida a l’amor i a l’acció.

¿Els palestins poden tancar els ulls i deixar de mirar quan els israelians els aïllen darrere uns murs infranquejables? ¿Els morts de l’Iraq hauríem de venjar-los o hauríem de perdonar els seus assassins? ¿Els immigrants que de lluny venen a les nostres terres, els hem d’acollir i ajudar-los o els hem de retornar als seus llocs d’origen? La vida està formada per molts drames que enverinen la nostra existència, la nostra vida diària. Hem de triar entre les paraules d’acusació que divideixen i les de perdó que estrenyen els llaços d’unitat.

Una llar unida és una comunitat fraternal en la que es perdona.  És en les relacions harmonioses que es demana perdó i es perdona per totes les ofenses relacionals i per aquest motiu, per aquesta raó, no cal que cerquem el secret de la felicitat més enllà ni en cap més altre lloc. Demanar el perdó és voler demanar disculpes pel passat i perdonar, és voler creure en el futur. Cal que sapiguem viure en comunitat i sapiguem fer concessions perquè perdonar és renunciar, negar-se a castigar una falta o venjar-se d’un delicte. Perdonar és acceptar no tenir l’última paraula; és ser indulgents envers el culpable, negar-se a mantenir rancúnia o hostilitat cap a ell.

No sempre resulta fàcil demanar perdó, ni tampoc ho és concedir-lo. La llei dels homes incita al ressentiment, a la venjança i a la ira. La llei de Déu és la llei d’estimar sense mesura, el regnat de la paciència, el perdó i la misericòrdia. La mirada de l’amor és immensament més forta que la mirada punitiva. Així hauria de ser també per nosaltres els cristians, perquè mantenir el sentiment de venjança com a divisa sempre acaba ocasionant ruptures i en canvi optar pel perdó crea ponts de solidaritat. En certa ocasió un psicòleg va utilitzar aquesta expressió: “una societat sense perdó és una societat sense moral”. Mai podrà ser possible que la guerra conservi la vida i que la pau la destrueixi.

Thomas Hobbes, filòsof anglès del segle XVII, va formular les lleis naturals del comportament humà. Una d’aquestes lleis diu que si tenim garanties per al futur, hem de perdonar les faltes passades a aquells que es penedeixen i desitgen aquest perdó. Una altra llei diu que en les venjances, és a dir, castigar el mal amb el mal, fa que no veiem la grandària del mal passat, sinó la grandària del mal que podrà esdevenir en un futur.

L’evangeli va molt més enllà del comportament moral de la societat. Caminem seguint les petjades de Jesús perquè Déu no va triar la venjança contra nosaltres sinó que va escollir el perdó, la paciència i la tolerància; aquest és un missatge d’esperança al seu Regne de justícia. Els cristians, com el Bon Pastor, hem d’anar amb compte que la llei de les represàlies, la llei del Talió no profani el nostre món.

Un dia vam ser insensats clavant els dos braços en una creu, uns braços plens a vessar de l’amor de Jesús, però aquell dia la llibertat va retornar a la terra i cal que manifestem a Déu el nostre penediment i el desig d’obtindré el seu perdó amb el convenciment que gràcies al seu amor infinit l’obtindrem.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 6 de setembre de 2020