Jesús vol construir la seva Església amb persones com Pere

23/08/2020. Diumenge XXI de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa. 

El fragment de l’evangeli d’avui que hem sentit és un escrit de Mateu per una Església que lluita per definir Jesús ressuscitat i reconèixer-lo en el seu temps. Jesús va haver de morir i després ressuscitar per qüestionar la seva identitat. Jesús camina amb els apòstols fora d’Israel. Jesús vol saber què és el que entenen sobre la seva missió i també és el moment de preparar-los pel seu camí cap a la mort.

Els pregunta què pensa la gent d’Ell, del Fill de l’home. En l’Antic Testament, on llegim Fill de l’home, l’hebreu diu Fill d’Adam. És per tant un terme que descriu la humanitat de Jesús. Nomenant Jesús com a Fill de l’home, la comunitat cristiana de Mateu reconeix que el Jesús de Pasqua és primerament l’home de Natzaret que va morir crucificat i que Déu va ressuscitar entre els morts.

Pere declara que per a ell Jesús és el Messies, el Fill del Déu viu, i molt probablement expressa l’opinió de tots els apòstols. Pere representa a tots els cristians de la comunitat de Mateu i és aquesta comunitat cristiana que proclama la seva fe a través d’ell. Tanmateix, podríem creure que entre els apòstols podria haver-hi algun que dubtés sobre la naturalesa de Jesús.

Malgrat tot, a partir d’aquest moment, la comprensió de Pere va ser molt més profunda. Jesús els va ordenar que no diguessin a ningú que Ell era el Crist. Primer els va donar aquesta ordre perquè la creu no fos un obstacle per a la seva predicació si hagués estat massa precipitada. Hem d’estar atents als signes dels temps, rebre la Paraula i llavors entendrem qui és realment Jesús, tal com Sant Pau ho va entendre.

Jesús vol construir la seva Església amb persones com Pere. Jesús parla del regne de Déu, les portes del qual es poden obrir o tancar amb l’ajut de les claus. Aquestes claus són confiades a un porter que és Pere, d’aquí la nova importància que Déu dona als humans en l’obra de la salvació. Jesús ensenyava en diferents llocs que el Regne de Déu no és un lloc localitzable ni un règim determinat, sinó que ja està entre nosaltres. Tanmateix, les “claus del Regne” no representen una realitat material o política; les “claus del Regne” no són altra cosa que l’ensenyament de l’evangeli amb els seus preceptes, els seus valors, els seus exemples de la vida de Jesús i la seva esperança.

Pere pot lligar i deslligar, és a dir, que pot declarar just o no un dret a l’ensenyament, i això també implica poder acceptar o excloure algú de la comunitat. Tinguem en compte, però, que la promesa de lligar o deslligar també la fa als altres deixebles. Mt 18:18 (Us ho asseguro: tot allò que lligareu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra quedarà deslligat al cel), però Pere és el primer entre tots encara que tots els cristians estan cridats a fer servir aquestes claus.

Com passa amb l’Església de Mateu, tots tenim la responsabilitat de lligar i deslligar les dones i els homes que trobarem en el nostre camí de vida, no imposant-los la religió ni prohibint-los ser el que són, sinó acollint-los sense reserva, acceptant-los tal com es presenten a nosaltres i estimant-los pel que són, persones fills de Déu. No ens pertoca a nosaltres decidir qui podrà o no entrar al Regne, però si que ens pertoca obrir les portes, reunir els nouvinguts i alliberar-los d’allò que els impedeix viure en unitat, sabent que la unitat només es pot aconseguir realment en la diversitat i en pluralitat. Els cristians són els portadors de les claus que porten a un món diferent al de la violència i la injustícia, un món on és possible viure en llibertat i estimant com Jesús ens va ensenyar.

En els temps que estem vivint en que tantes i tantes persones que fugen de les guerres i de la misèria dels seus països venen cap al món occidental, cap a Europa, tot cercant una vida digna, és el moment de reflexionar i valorar si les nostres actituds d’acollida són realment les que Jesús vol que tinguem.

Ser Església és estar preparats per al perdó, la reconciliació i l’amor repartits gratuïtament. Creure en això és un repte que requereix un cor obert al Déu amorós que presenta Jesús en l’Evangeli i creure en això ha de canviar la nostra vida, sense oblidar que Jesús va ser mal vist per oposar-se a totes les situacions d’injustícia.

Si avui Jesús ressuscitat és viu, no creieu que tenim l’obligació d’alliberar la seva Paraula, deixar que la proclamin els seus deixebles i que intentin donar resposta a  la pregunta: I vosaltres, qui dieu que sóc jo? Jesús només el podem reconèixer en els altres, en totes i tots aquells que anem retrobant en els nostres camins de vida sense triar pel color de la pell, el seus orígens, la seva cultura o els seus costums.

Però nosaltres qui creiem que és Jesús? Es pot respondre a aquesta pregunta per una fe viscuda i compromesa més que per paraules. Construir la nostra vida en l’Evangeli és construir la nostra vida en Déu és confiar en la seva paraula. Després serem feliços com Simó-Pere.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 23 d’agost de 2020