16/08/2020. Diumenge XX de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa.
L’Evangeli d’avui ens diu que Jesús es troba a l’estranger amb els seus deixebles i una estrangera, una pagana cananea, està al centre de la història. Cal saber que els jueus eren extremadament crítics i nomenaven gossos als pagans. Aquesta estrangera està desesperada, crida, perquè creu que la salvació prové de Jesús, i el crida amb tanta insistència que els deixebles demanen a Jesús que la faci callar. Aquesta dona plora el seu dolor de mare que veu la seva filla afectada per una malaltia misteriosa. Ella mostra una fe molt gran, però molts consideren que les paraules de Jesús són injustes i incorrectes:
“Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel”
“No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells”
Perquè Jesús mostra aquesta actitud? Pretén fer veure que és dur i indiferent? Tot això és molt estrany! Un té la impressió que és com una estupidesa humana. Con si igual com nosaltres a vegades, es va deixar portar pel pes dels prejudicis i les exclusions.
Pel que fa a les primeres paraules de Jesús, cal saber que l’evangeli de Mateu estava destinat principalment als jueus que s’havien convertit al cristianisme i es trobaven en un punt d’inflexió històric. Arrosseguen amb ells la seva concepció jueva de la vida i de Déu, d’aquest Déu que primer és el Déu d’Israel i no el Déu dels pagans. Els deixebles, jueus educats amb normatives jueves, estaven acostumats a ser el poble escollit. Tot i així, mostren humanitat i demanen pietat per aquesta dona cananea pagana. Això és el que Jesús volia obtenir d’aquests deixebles. Tota l’actitud de Jesús també tenia com a objectiu fer créixer la fe d’aquesta dona pagana, de manera que el seu miracle fomentés més la conversió que no pas l’acte meravellós.
Jesús ens convida a deixar-nos portar per un impuls de compassió pel sofriment, la molèstia o la nosa dels que veiem com estrangers, dels que per nosaltres són llunyans. I això és cada cop més difícil perquè avui dia veiem molts patiments a la televisió, mentre estem asseguts a la nostra butaca, no sentint ni tan sols els crits d’aquestes persones tan desgraciades. Ens tornem freds i Jesús no vol que ens hi tornem, vol que siguem compassius, vol que tinguem pietat per totes i tots els qui pateixen menyspreu ja sigui pel color de la seva pell, del seu origen, de la seva cultura, perquè a totes i tots ells Déu estima per un igual.
Aquesta actitud que Déu demana de nosaltres em fa pensar en la fredor, el desinterès i les pressions que últimament hi han hagut per impedir que un grup de joves que necessiten acollida no hagin pogut venir a residir a Can Santa Digna de Llerona; i això que per alguns ha estat un èxit, em pregunto com ho consideraria Jesús.
Jesús no creua les fronteres d’Israel per allunyar-se del seu poble, Ell ens convida a seguir els seus ensenyaments quan ens trobem davant de nous reptes.
A què hem d’estar oberts? Que és el que hem de resistir?
Com a cristians hem d’adaptar-nos a viure en èpoques diferents; el món està sofrint canvis que abans podien ser impensables, així com els grans campaments de refugiats per les guerres, unes guerres que mai s’aturen i que molts fabricants d’armes fomenten per no abaixar-ne la producció, la contínua arribada de persones d’altres cultures, de races i color de pell diferents i molts altres que podríem enumerar.
Jesús ens demana que seguim el pla de Déu tal com ens diuen les Escriptures. Jesús també vol que les nostres accions a favor dels més desemparats siguin un testimoni de la gràcia que Déu ens ha donat estimant-nos i allunyant-nos de les nostres foscors internes alliberant-nos de la tirania del nostre pecat.
En les nostres vides, Déu actua de la mateixa manera que amb aquesta mare que no hauria de ser considerada persona estrangera. Sovint no entenem perquè Déu sembla que es faci el sord! I si fos per fer créixer la nostra fe? En la gran família del Pare, les lleis estan al servei de l’amor i a totes i tots Déu ens estima per un igual. A la família del Pare, les lleis estan al servei de l’amor i tots som estimats per Déu.
La fe va permetre a aquesta mare anar més enllà d’aparences incomprensibles, ella tot i sabent que era considerada estrangera confiava en la veritable identitat de Jesús.
Ella no va acceptar el no.
Ella no acceptava la indiferència.
I nosaltres, estem tan segurs com ella?
Que així sigui.
Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 16 d’agost de 2020
