15/08/2020. Assumpció de la Verge Maria. Cicle A | Lectures de la missa.
“Des d’ara, totes les generacions em diran benaurada”. Aquestes paraules agosarades de la Mare de Déu en aquest magnífic poema, el Magníficat, la història de l’església ens mostra la veritat. El Magnificat és una obra d’art amb aportacions de l’Antic Testament, fet de la Paraula de Déu i amb ell copsem que Maria estava “com a casa seva”: vivia de la Paraula de Déu i estava amarada d’ella. La penetrava la sàvia llum divina, i per això era tan noble, tan bondadosa, tan radiant d’amor.
Aquesta joveneta d’Israel, humil serventa, és aclamada per tota la terra, sobretot en aquest dia en què celebrem la seva Assumpció. Després de completar el transcurs de la seva vida terrenal, la verge Maria, plena de la gràcia del Senyor, va ser elevada en cos i ànima a la glòria del cel. Certament, en la jerarquia de les veritats de la Fe, l’Assumpció no està en primer lloc, si no que hi està la resurrecció de Crist, però l’Assumpció de la Mare de Déu il·lumina l’esperança cristiana.
De fet, es troba entre la resurrecció de Crist, que és el centre de la nostra fe, i la darrera afirmació del credo: “Crec en la remissió dels pecats i la vida perdurable”. L’Assumpció és com el primer testimoni de la nostra esperança i del que ens diu Sant Pau: “Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort”, ja que allò que Déu ha donat al Crist, també ho promet a tots els seus fills.
En l’Assumpció, Déu dóna a Maria per endavant, el regal que té per nosaltres en el nostre últim dia i això és el que desperta la nostra esperança! Junt amb Crist, compartirem la glòria de la resurrecció i entrarem a la casa del Pare, on Ell ens ha anat a preparant un lloc.
Al final de la nostra vida terrenal, serem glorificats en la nostra ànima i en el nostre cos per participar de la glòria del cel. Així, Maria és l’alba de l’església triomfant, és a dir l’inici d’un nou dia. Ella ja ho va viure plenament, i algun dia serà el nostre torn. Aquesta és l’esperança concreta que confessem davant dels nostres morts, per a ells i per a nosaltres.
La nostra santificació és que Déu pugui fer que el seu amor circuli pels nostres cors, en els esdeveniments, les reunions, les obres, les esperances i les penes de la nostra existència i que finalment tot pugui viure en Déu i per Déu. D’aquesta encarnació de la vida de Déu realitzada en Jesucrist, nosaltres també estem cridats a viure’n avui i ara. I aquesta encarnació de la vida de Déu en nosaltres florirà quan passarem a la vida eterna, quan la nostra ànima i el nostre cos seran glorificats
Aquesta és la bellesa tan profunda i tan propera d’aquesta celebració. No es tracta només de cantar les meravelles realitzades per Déu en Maria. El que el Senyor va fer en la verge Maria, també vol fer-ho en nosaltres. Si Maria va pujar al cel, és el senyal que nosaltres també estem cridats a entrar a la glòria de Déu.
Si Maria va ser elevada al cel en cos i ànima, és perquè Déu vol que nosaltres també entrem en cos i ànima al paradís. Creiem en la resurrecció de la carn i en la vida perdurable perquè és la victòria aconseguida per Jesucrist i manifestada en la verge Maria.
Avui, dia de l’Assumpció, escoltant l’evangeli de la visita i el magnificat, participem de l’alegria de la Mare de Déu, una alegria que ens fa viure en plenitud aquesta solemnitat. L’alegria que Maria expressa en el seu himne d’acció de gràcies a causa de les meravelles que Déu realitza en la seva vida per l’encarnació de la Paraula, va ser encara més gran el dia que va passar de la terra al cel. Així doncs, amb l’Assumpció, avui celebrem la festa de l’esperança cristiana. Per Crist, per Maria, i per a cadascun de nosaltres també, l’autèntica alegria prové de la nostra esperança que un dia la grandesa de Déu, la seva misericòrdia i el seu poder prendran possessió de tota la nostra vida amb cos i ànima per glorificar-nos.
Que així sigui.
Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 15 d’agost de 2020
