Déu constantment s’ocupa de nosaltres

09/08/2020. Diumenge XIX de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa. 

En l’Evangeli de diumenge passat, també de Mateu, vàrem sentir com Jesús havia alimentat una multitud de cinc mil famílies, amb només cinc pans i dos peixos. Avui el gran miracle és Jesús caminant sobre les aigües. Cal destacar que en el temps de Jesús es creia que els poders del mal i la mort habitaven al fons del mar, de manera que aquells pescadors temien les aigües dels mars agitats. És en aquest context que té lloc la història d’avui en la que Jesús camina sobre les ones.

Sant Mateu ens diu que Jesús va obligar els seus deixebles a pujar a la barca i a precedir-lo fins l’altra riba, mentre, ell acomiadaria la multitud de la multiplicació dels pans. Segurament, per impedir que els seus deixebles es deixessin portar per l’entusiasme del miracle que acaben de presenciar, Jesús els obliga a abandonar el lloc ràpidament, fins i tot abans que la gent s’hagi dispersat. Però Jesús no els abandona! Comença fent una aturada en la solitud, allà a la muntanya, tot sol en la foscor, en un cor a cor en silenci amb el Pare igual com tantes vegades es retirava per resar i sovint durant nits senceres.

Els deixebles portaven vàries hores al llac amb aigües molt agitades i amb problemes dins la barca. Jesús havia vist la barca i coneixia la seva perillosa situació igual com també sempre coneix la nostra ja que Déu sap quines són les nostres dificultats i els nostres problemes; Déu sempre es preocupa per tots nosaltres.

En aquella hora els deixebles estaven molt cansats i esporuguits per l’estat de l’aigua agitada, però malgrat tot van poder veure Jesús caminant damunt les ones, perquè Jesús tenia el control de les forces de la natura. Havia pogut alimentar milers de persones amb només uns pans i uns quants peixos i ara manava que l’aigua l’aguantés mentre caminava per la superfície del llac. Va ser un altre gran miracle de Déu.

Pere vol anar a l’encontre de Jesús, obeeix la seva petició d’anar-hi però té por, s’enfonsa i demana socors tot exclamant: “Senyor, salva’m!” Aquella nit, Jesús va fer que la fe de Pere i els deixebles fessin un pas decisiu; els fa passar a una altra riba, la dels camins de Déu que no són els nostres camins, la dels pensaments de Déu que no són els nostres pensaments. La riba on els deixebles podran dir: “Realment sou Fill de Déu.”

Per això, Déu ens convida a viure amb plena confiança en Ell perquè constantment s’ocupa de nosaltres. Igual com va passar amb Pere, quan fixem la mirada en Déu, tot va bé, però quan comencem a mirar les coses dolentes ens enfonsem. La por que va sentir Pere nosaltres també la coneixem; volem seguir Jesús, però fallem, en una cosa o altre i sentim que ens enfonsem. De vegades cadascú de nosaltres veu enfosquir el seu horitzó: fracassos, malalties, dol, dificultats de tota mena. De vegades tenim por dels altres i de que diran de nosaltres si veuen els nostres fracassos, o perquè potser també tinguem por d’un passat difícil d’assolir. Com Pere, dubtem davant un pas difícil, i per això a nosaltres també, igual com ell caminant damunt les ones, les dificultats i les pors ens desborden massa sovint  fins al punt de fer-nos perdre la confiança, ja sigui en nosaltres mateixos o en Déu.

Sempre és així com avancem en la fe. La barca en la tempesta no és només un simple episodi, és una imatge de la nostra vida i de la nostra fe. Pere és un de nosaltres i com a ell, Jesús ens repeteix una vegada i una altra “No tingueu por, sóc jo!”

Jesús sempre es fa present en les tempestes de les nostres vides, per portar tranquil·litat allà on hi ha confusió i desconcert.

Jesús ens diu a cadascun de nosaltres: “Vine!”. Jesús ens vol donar la mà per evitar que ens enfonsem. És una bona notícia, perquè igual com Jesús dona la seva mà a Pere també ho fa amb tots els que cridem com Pere: “Senyor, salveu-me!”

Confiem sempre en Jesús per superar les tempestes de les nostres vides. Confiem en Ell per obtenir la vida eterna, rebem-lo com a Senyor i Salvador nostre tot demanant-li que ens ajudi a seguir-lo tota la vida.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 9 d’agost de 2020