Compartim béns i dons, encara que ens considerem poc dotats

02/08/2020. Diumenge XVIII de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa. 

El que compta en aquest miracle de la multiplicació dels pans i els peixos, explicat avui per Sant Mateu, no és tant sols que tota la gent hagués menjat, sinó que van haver-hi restes de menjar en abundància, perquè, lluny de crear un cercle tancat, el menjar que Jesús contínuament ens ofereix és per a tothom. Jesús ens convida a atrevir-nos a compartir els nostres béns i els nostres dons, fins i tot encara que ens considerem poc dotats per a la missió. Davant la situació d’urgència, Jesús proposa un enfocament que encara s’ha d’aconseguir avui en dia, proposa un acte de fe que fa veure i viure. 

Als deixebles els hi mancava quelcom i per això van demanar ajuda a Jesús. Jesús, s’adonava que els seus deixebles encara eren gent de poca fe. No eren pagans ni infidels, senzillament eren humans i tenien una fe famèlica, precària, gairebé mesquina… Jesús es compromet a transformar-los gradualment en un moment en què estan travessant una situació amenaçadora. La fe pot assolir qualsevol cosa i la pregària pot obtenir-ho tot. Per tant, Jesús els ensenya l’audàcia del Regne i els involucra en la seva missió per reunir i donar suport al poble de Déu.

Jesús s’adona que la gent, desitjosa de miracles, no té fe suficient, perquè molts volen convertir-lo en rei. El pa de vida que vol donar va més enllà de les nostres aspiracions polítiques i terrenals, però, malgrat la nostra feblesa de fe, Déu continua confiant en nosaltres, Déu segueix esperant en nosaltres, malgrat els nostres dubtes, malgrat les nostres falles i els nostres pecats repetits. Déu continua estimant-nos. No es tracta de renunciar, ni de desanimar-nos ni de disminuir les exigències del seu missatge.

Aquesta actitud ha de ser la nostra i és aquí on estem en el nostre millor moment perquè sentim que algú més parla a través de nosaltres. El que és bonic en la multiplicació dels pans és que cadascú va començar a compartir el que encara no tenia ni el que tot just tenia. Aquest compartir va crear la vida. La nostra missió també és experimentar la multiplicació de la vida. Hi ha una multitud que ens espera i que no vol morir per manca de fe. Hi ha molta joventut i també moltes parelles que es van apagant de mica en mica. Totes aquestes persones tenen gana i tenen set, però tenir gana i set no vol pas dir que cerquem la justícia pels nostres propis mitjans i amb els nostres propis esforços. Seria fer el que fan molts. Tenir gana i tenir set és tenir consciència de la nostra necessitat, que ha d’estar absolutament satisfeta, perquè no és un desig passatger sinó que és una necessitat profunda, que fa mal fins que es satisfà, en cas contrari condueix a la desesperació. Tenir fam i set es pot comparar amb els sentiments dels enamorats. El desig principal de les parelles és estar junts i les separacions fan molt de mal. Cadascun té gana de la presència de l’altre.

Quan ens trobem confrontats a un problema, masses vegades el volem obviar. Diem: “No puc fer-hi res”. Quan més aviat hauríem de dir: “Pren els meus recursos Senyor, te’ls ofereixo; agafa els meus 5 pans i els meus 2 peixos”. Cal donar el que tenim i deixar que el Senyor ho prengui i faci la resta. Hem de continuar la nostra missió sense cansar-nos i desanimar-nos. Tenim fam i tenim set i tot seguit Jesús ens sacia; i com més ens sacia, més fam i més set de justícia tenim. Aquesta és la vida cristiana sempre en procés de millora, una vida que es multiplica en la seva marxa cap al regne de Déu, una marxa en la que hem de fer tot allò que les nostres possibilitats ens permetin, encara que ens sembli que està fora del nostre abast.

Així doncs que podem fer per alleugerir el patiment dels països en guerra i els immensos camps de refugiats?

Què podem fer per les persones que per causa de la pandèmia del coronavirus han perdut la feina i es troben en situació de pobresa i exclusió social? 

Què podem fer per crear més justícia a la nostra societat i que els tribunals actuïn segons les lleis i no amb esperit de venjança? 

Què podem fer per lluitar contra el maltractament i massa sovint assassinat de dones?

Què podem fer per tantes i tantes mancances i injustícies en la nostra societat?

Això queda aquí, en la consciència de cadascú de nosaltres perquè sapiguem anunciar el Regne de Déu aportant el que puguem segons les nostres possibilitats.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 2 d’agost de 2020