Per trobar la felicitat cal pagar un preu

26/07/2020. Diumenge XVII de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa. 

En el decurs de la història, al principi, la felicitat s’entenia com a prosperitat: bones collites, ramats sans, cada dia més grans i una família nombrosa. Més tard, però, es considerava que la felicitat es trobava en la saviesa. En el capítol del primer llibre dels Reis, Déu ofereix al jove Salomó concedir-li el que vulgui demanar. Salomó demanà saviesa i això la història ho ha recordat sempre. El discerniment de Salomó es dóna com a exemple davant les renúncies a fer, les rutes a escollir, els tresors a valorar.

Per comprar el camp on es troba el tresor, l’home de la primera paràbola s’allibera de tot el que posseeix i el comerciant de perles de la segona paràbola també ven tot el que té per poder comprar aquella perla fina que compleix totes les seves expectatives. Pel que fa al pescador de la tercera paràbola, està tant satisfet per la gran quantitat de peixos de primera qualitat que no dubta en llençar al mar tota la resta de qualitat inferior. Tots tres troben la seva felicitat en la seva elecció i en la seva saviesa. Les benaurances són la saviesa del Regne de Déu, són el missatge de felicitat de Jesús, d’aquest Jesús que la ofereix als marginats de la societat i els promet que un camí cap a ella sempre és possible, fins i tot en el patiment.

Per a alguns, arribar al Regne de Déu significava expulsar tots els malvats, però Jesús rebutja aquesta visió; per a ell, el Regne ja s’està realitzant en el cor d’aquelles i d’aquells que s’alliberen.  Jesús ens convida a atendre les necessitats de tothom qui ho necessiti. Recolzar-se mútuament dia a dia porta al cor de Déu, al cor de la bondat. Ara Jesús ens convida a ser un món que cura, instrueix i educa, nodreix, visita, dóna i comparteix.

¿Quin és aquest tresor amagat o aquesta perla fina al costat dels quals la resta no val res? ¿Podria ser l’anunci que Déu ens estima independentment dels nostres mèrits personals, independentment del nostre valor als ulls de la societat comercial i industrial en què vivim? És l’anunci de que Déu ens destina a ser la imatge del seu Fill, la imatge de Jesús, tal com Pau ens diu en la seva carta als romans. Aquesta és la bona notícia que està revolucionant els valors del món. Però, per trobar la felicitat cal pagar un preu; cal vendre-ho tot per comprar el tresor o la perla fina de gran valor. 

Sens dubte, hem de triar, hem de donar-nos temps amb Jesús per conèixer-lo en la seva relació amb el Pare. El fet que haguem descobert el tresor de l’Evangeli és important, perquè aquest tresor ens omplirà i serà el fonament de la nostra alegria i la nostra felicitat si tenim el coratge de pagar-ne el preu i d’alliberar-nos de tot allò que no sigui compatible amb el missatge evangèlic.  Val la pena renunciar a tot per entrar en el Regne de Déu. L’evangeli ens demana que ho posem tot en segon terme.  A la vida hem de fixar prioritats perquè hi ha un essencial i un secundari. Som lliures de prendre les nostres decisions, però per saber prendre les opcions necessàries en el moment adequat, hem de tenir un cor atent i intel·ligent per discernir i fer allò que cal fer.

Mateu diu als cristians que Jesús ressuscitat és el tresor més preuat que es pot trobar. Ens convida a renunciar a tot per descobrir i viure d’aquest tresor, perquè allà on és el nostre tresor, també hi ha el nostre cor.  Jesús ressuscitat és el tresor, la perla fina que supera totes les riqueses d’aquest món. Però aquest tresor sempre s’ha de redescobrir i cada dia cal renunciar a bagatges inútils per buscar l’essencial. Com a jueu convertit al cristianisme, Mateu ens recorda que, en la nostra vida de fe, hem de construir alguna cosa nova, tot conservant el millor de l’antic. No hem de desestimar el passat, l’hem de renovar. 

Avui en dia, triar entre el que és nou i el que és antic, és no fer abstracció dels valors de la nostra societat contemporània com ho és la igualtat de gènere, així com també, les llibertats de consciència i de religió.  Com en la paràbola de diumenge passat que ens parlava del blat i del jull que creixien junts, tampoc avui ens pertany separar el que és bo del que és dolent i molt menys encara decidir. Les tres paràboles de Jesús ens ajuden a comprendre que la saviesa d’elecció s’imposa lliurement. 

Germanes i germans, conreem un nou art de viure en el nostre món excessivament programat. Tinguem la saviesa de discernir sobre les renúncies a fer, les rutes a escollir, els tresors a valorar. Jesús ens convida a una aventura exigent, perquè les benaurances són un regal que ens cal acollir i una tasca a complir.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 26 de juliol de 2020