Déu no para de sembrar. Quina terra sóc?

12/07/2020. Diumenge XV de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa. 

Estimades germanes i germans, l’Evangeli d’avui “Paràbola del sembrador” cal  llegir-lo en la seva versió completa perquè el mateix Jesús pugui donar-nos l’explicació de la seva paràbola. La paràbola del sembrador parla del regne de Déu.

En les seves paràboles, Jesús sovint deixa perplexes els seus oients, justificant així l’elecció d’aquesta forma d’expressió. Aquesta paràbola és en primer lloc una invitació a l’esperança: malgrat tots els obstacles, la collita serà bona. La Paraula de Déu té el poder de transformar un terreny rocós en terra d’abundància. Pot transformar “els nostres cors de pedra en cors de carn”. 

La paràbola comença amb: “Un sembrador va sortir a sembrar...” Una manera per fer entendre que hem de sortir de la comunitat per dur a terme la missió. Què fa el sembrador quan surt al camp? Sembra. Sembra sobre la marxa i en totes direccions. 

La llavor és sempre la mateixa, però cau en diferents indrets: arran del camí, en llocs pedregosos, enmig dels cards i en terra bona. L’èmfasi està en els resultats de la sembra i Jesús va explicar el significat d’aquesta paràbola. La llavor, diu Jesús, és la Paraula. Compara els quatre resultats de la sembra amb quatre reaccions al missatge del regne.

Cadascun de nosaltres és en moments determinats de la nostra vida, un o altre dels motius esmentats a la paràbola. Primer hi ha la llavor que cau arran del camí, això representa les ocasions en què massa coses ocupen tot l’espai de la nostra vida i ens arrisquen a sufocar la nostra fe. Hi ha terrenys rocosos que fan que la nostra fe sigui superficial i fugaç. També hi ha camps amb cards en els que llavors la fe és sufocada per les preocupacions del món. Cal netejar, fer espai a les profunditats de nosaltres mateixos per rebre a Jesús, perquè les nostres orelles escoltin, perquè els nostres ulls vegin i el nostre cor entengui. Sentim, però no ho entenem. 

Mateu ens diu que només la llavor que va caure en terra bona va donar resultats duradors i va produir trenta… seixanta… cent vegades el que havien sembrat. Qui creu en la Paraula de Jesús, qui escolta i entén la Paraula, la rebrà i l’entendrà encara més. La diferència en els resultats no provenia de la llavor sinó del sòl on havia caigut la llavor.

Aquesta paraula de Déu, aquesta llavor abundant, només pot ser fèrtil si l’escoltem d’una manera interessada, només si tenim el desig de viure a la manera de Jesús. Haver cultivat terres adequades per a la vida de Déu en nosaltres, és portar el jou de Jesús, la càrrega lleugera de la qual ens va parlar la setmana passada. Cal seguir-lo per camins que, en alguns dies, poden arribar a la creu. “El deixeble no és més gran que l’amo.”

Avui quan parlem d’un sòl massa prim com per permetre l’arrelament real de la Paraula, hem d’evocar la iniciació cristiana dels joves. Hem de preparar els nostres planters de fe. En general, els nostres joves reben amb alegria la Bona Nova.  Tanmateix, avui en dia, aquests joves tenen poques oportunitats per emprendre accions cristianes, per implicar-se en pràctiques cristianes que reforcin les seves conviccions i valors, per poder anar forjant la seva identitat de deixebles de Jesús.  

Normalment la iniciació cristiana permet assegurar el relleu i la successió a les nostres comunitats. És una autèntica obra missionera. És la gran responsabilitat de les comunitats cristianes, i molt especialment de les catequistes, que han de vetllar per aquesta catequesi, abans, durant i després de la recepció dels sagraments. La iniciació cristiana també és una gran oportunitat per connectar amb els pares joves, la majoria dels quals són cristians més o menys distants. ¿Què podem sembrar, en el camp del seu món, que faci despertar la seva fe, despertar un nou compromís cap els seus fills, conduint-los unes quantes passes més cap a les petjades de Jesús? Garantir la iniciació cristiana dels fills i interessar-hi els seus pares, això és “sortir a sembrar.”

L’evangeli ens parla tant de la sembra com de la recol·lecció, perquè per a Déu, sempre és temps i sembrar i collir. Tothom és responsable de triar el lloc on es troba per escoltar la Paraula. Si no deixem el camí marcat de la vida diària per arriscar-nos en un camp obert, si només escoltem amb una oïda distreta, si rebem la paraula en un cor sec, tancat per si mateix, preocupat només per el seu benestar, no ens quedarem a la prova. Només  aquells en que el cor ha estat treballat per l’arada de la prova i la paciència, només els que els seus cors estiguin disponibles donaran els seus fruits. Déu no para de sembrar, és a dir, de cridar els homes a la fe, i cada dia espera el resultat de la collita. 

Estimades germanes i germans, cadascú de nosaltres ens hem de preguntar: Quina terra sóc? Què esdevé de la llavor de la veritat divina a la meva vida? Aquestes són, avui diumenge, les dues grans preguntes.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 12 de juliol de 2020