El jou de Jesús no està fet de lleis, sinó d’amor

05/07/2020. Diumenge XIV de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa.

A l’època de Jesús, sota l’ocupació romana, el poble d’Israel estava sotmès a una fiscalitat desmesurada i una existència precària. La població estava desbordada de preocupacions i problemes de tot tipus. A més d’això, la religió, tal com proposen les autoritats religioses, està sotmesa a restriccions greus. La Llei de Moisès es va convertir en un gran conjunt de ritus, pràctiques i prohibicions… És a aquest poble oprimit i a cadascun de nosaltres, avui també, que Jesús aporta el seu missatge d’amor: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar” (Mt 11,28).  

Cal entendre bé la invitació de Jesús quan ens diu: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats”. Tot el que jo he fet durant la meva vida m’ha portat a adonar-me que tots arrosseguem els nostres entrebancs, les nostres misèries i els nostres patiments. És freqüent que darrere la porta de cada habitatge hi hagi patiment.

Massa sovint, davant els pesants problemes que arrosseguem en les nostres vides, acostumem a refugiar-nos en nosaltres mateixos i a culpabilitzar-nos. Massa sovint també les nostres dificultats materials i sobretot morals, ens condueixen a apartar-nos de Déu, com si a Ell no li interessés i no pogués fer-hi res.

Jesús digué: “El metge no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mc 2,17). Potser encara no ens hem adonat prou de com, segons l’evangeli, Jesús va venir a socórrer i estar a prop dels marginats, dels malalts i els pecadors: Maria Magdalena la prostituta, Zaqueu el lladre públic, opressor d’impostos que es diu bo perquè es va convertir i també d’altres. Els únics que no van tenir dret a la seva presència, al seu ajut van ser els que el van menysprear, els que es consideraven autosuficients, aquells que no necessitaven ningú, ni tant sols Déu.

El Jesús que va recórrer la terra d’Israel a la recerca del patiment és el mateix que habita en nosaltres pel seu Esperit i que avui ens diu: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar” (Mt 11,28). Però quin és aquest jou que ens hem de carregar per tenir el repòs de Jesús?  Ens ho va dir molt clarament: Ser deixebles seus, ser com Ell i estimar com Ell.

En l’evangeli d’avui Jesús s’oposa als fariseus que van imposar als pobres un jou difícil de portar, una càrrega feta de 613 lleis complicades i recargolades que ni ells mateixos s’esforçaven a complir. El jou de Jesús no està fet de lleis, sinó d’amor. No està fet de submissió a un Déu temible, sinó que està fet de respostes amoroses d’un Pare que estima i que vol estimar a través de nosaltres. Carregar el jou de Jesús és ser com Ell, bondadós i humil de cor, obert i sempre atent a les necessitats dels altres. 

Però aquest jou continua sent un jou, un jou que pesa i que en certs dies ens pot semblar molt feixuc. Resulta pesat i feixuc lluitar contra el nostre egoisme, fugir de les restriccions de la carn com diu sant Pau a la segona lectura (Rm 8,9 11-13). Pot ser carregós negar-se a agafar un camí atractiu per mantenir-se fidel a un mateix, fidel als altres, fidel a Déu. Pot ser carregós servir quan no obtenim resultats i no veiem el que obtindrem, pot ser carregós estimar quan l’altre no és amable, estimar més enllà de l’ofensa, perdonar fins a 77 vegades 7. Jesús parla d’un jou, perquè sap per experiència que no sempre és fàcil trobar el camí i anar a la creu quan cal.

Tot i així, el seu jou és lleuger, fàcil de portar perquè no ens deixa que el portem sols. Sant Pau ens recorda en la segona lectura que l’Esperit de Déu habita en nosaltres. “Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28,20), va dir Jesús. Un home va ajudar Jesús a portar la seva creu al camí del Calvari i avui és Jesús qui ens ajuda a portar la nostra. Per trobar descans, pau en el camí de les nostres vides, només ens cal deixar-li a Ell les nostres càrregues. Això és el que ens diu avui: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar”.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 5 de juliol de 2020