El mal no pot fer res contra el nostre dinamisme i la nostra confiança

14/06/2020. Diumenge XII de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa.

Aquest any i per força major, les celebracions litúrgiques van quedar interrompudes i no vam poder celebrar a l’església aquests temps que diem forts i que són la Quaresma, El Tríduum Pasqual, dintre la Setmana Santa, i la Pasqua de resurrecció. Avui però i segons els temps litúrgics, reprenem els diumenges de durant l’any o temps ordinari; però no ens confonguem, no és un temps menys important.

Un dia vaig llegir una publicitat d’un producte que deia “per nosaltres l’ordinari se surt de l’ordinari”. Però aquesta qualitat superior també s’ha de referir a tota la nostra vida cristiana. No es tracta de realitzar actuacions extraordinàries. El més important és acollir cada dia Crist i donar testimoni de “l’alegria de l’Evangeli”. És la nostra missió comuna, sigui quina sigui la nostra situació.

Però tot això no passa sense patiment; la primera lectura, ens parla de les lamentacions del profeta Jeremies. Va ser denunciat i calumniat per la multitud i després de parlar en nom del Senyor, va patir persecució. Però la seva lamentació acaba amb una lloança: “Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal”. És també aquest reconeixement el que donem al Senyor. Com diu Sant Pau, “res no ens pot separar del seu amor”.

L’apòstol Pau també va patir persecucions, perquè la seva predicació anava en contra de les idees del seu temps. Avui ens parla sobre la humanitat que es va submergir en el pecat: «Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort…» (Rm 5,12). El pecat és quan donem l’esquena a Déu, quan organitzem les nostres vides sense comptar amb Ell; és quan la nostra vida se centra en nosaltres mateixos en lloc d’estar centrats en Déu. Però amb Jesús, el pecat no pot tenir l’última paraula; amb la seva mort i la seva resurrecció, va instaurar la salvació universal. Tots coneixem aquestes paraules de Sant Pau: “però on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia” (Rm 5,20).  És la victòria de l’amor sobre el pecat.

L’evangeli de Mateu va ser escrit molt després de la resurrecció de Crist. Inicialment, s’adreçava a cristians d’origen jueu. Però igual com Jeremies i Pau, van ser perseguits i expulsats i molts condemnats a mort; i tots sabem que això també passa en els nostres dies. Però no estem sols, abandonats a la nostra sort; avui com en el passat, el Senyor ens diu: «No patiu… No tingueu por… estic amb vosaltres…» Paraules que trobem moltes vegades a la bíblia.

Els homes més dolents i malvats poden matar el cos, però no poden matar l’ànima. No poden fer res contra el nostre dinamisme i la nostra confiança. No ens poden fer dubtar de l’amor de Déu. Ara no és el moment de dubtar, no és el moment de vacil·lar perquè el mal no tindrà mai l’última paraula. Crist ressuscitat vol tenir-nos a tots al seu costat perquè compartim la seva victòria sobre la mort i el pecat.

Aquesta victòria a la qual se’ns crida només serà possible si acceptem Crist i el posem en el centre de les nostres vides. Aquest amor que Ell posa en nosaltres, hem de difondre’l a tot el nostre entorn. En aquestes setmanes de confinament molts cristians s’han organitzat per transmetre el seu missatge de la Bona Nova per televisió, ràdio,  premsa, internet i altres mitjans que tenim al nostre abast, inclús aquí a Llerona uns voluntaris van preparar un magnífic Camí de la Creu (Via Crucis). I les nostres campanes, cada dia a les 12 de migdia repiquen anunciant l’Hora de l’Àngelus.  Tot això ho vam poder viure durant el període de confinament per culpa de la pandèmia del Coronavirus. Crist compta amb el compromís de tots els seus deixebles perquè el seu Evangeli sigui proclamat a tot el món. El més important no és transmetre coneixements, explicacions, dogmes, veritats rebudes, sinó assumir la crida de Jesús 

L’evangeli d’avui acaba amb un advertiment molt important que Mateu ens recorda: «A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel».(Mt 10, 32-33) No hem de tenir por de comprometre’ns per Crist malgrat tots els esculls que anirem trobant durant la nostra vida terrenal. En un entorn hostil o indiferent, no és fàcil afirmar la pròpia fe. Moltes cristianes i cristians preferiren morir en lloc de negar la seva fe en Crist. Això és important per a nosaltres: sempre podem comptar amb el Senyor, fins i tot quan tot vagi molt malament.

La bona notícia d’aquest diumenge és que Déu no ens abandona mai; ans ben el contrari, té cura de cadascun de nosaltres, està al nostre costat en la nostra lluita contra les forces del mal, i d’aquest amor seu, amor que s’adquireix d’una vegada per totes, res no ens en pot separar; més enllà de la creu hi ha la certesa de la resurrecció, la que celebrem cada diumenge.

Totes i tots nosaltres, igual com Jeremies, com Pau i com Jesús, som enviats. Que l’Esperit Sant estigui sempre amb nosaltres per ajudar-nos a donar compte de l’esperança que ens anima. I Maria, sota l’advocació de Santa Maria de Llerona, la nostra mare celestial, ens acompanyi en aquest camí.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 21 de juny 
de 2020