Una fe viva no és un conjunt de conviccions intel·lectuals immutables

07/06/2020. Diumenge després de Pentecosta; Santíssima Trinitat. Cicle A | Lectures de la missa.

En algun dia de la nostra vida ens hem qüestionat: Qui és Déu? Podem imaginar Déu com un mestre sever i un jutge implacable, com també podem imaginar-lo com un pare acollidor i amorós. Però, en realitat, Déu és ben diferent de tot allò que puguem pensar o dir. En la primera lectura, en resposta a la pregària de Moisès al Déu totpoderós dels jueus, un Déu que es troba en un lloc indefinible, Déu va baixar enmig d’un núvol. Déu es fa present, però la seva presència és borrosa perquè no es pot veure. Moisès però, sap que Déu, l’únic Déu, el Déu de tots els humans i de tota la creació és amor, és tendresa i misericòrdia. Amb Jesús, Déu es revela a si mateix i ve entre nosaltres sortint del núvol que l’ocultava. 

Durant segles, l’Antic Testament havia intentat presentar a Déu com l’Únic davant la multitud de divinitats paganes. Dels ensenyaments de Jesús i de les seves accions, es desprèn que el Pare, el Fill i l’Esperit són tres persones diferents de Déu. Jesús testimonia que Déu és el seu Pare i que Déu s’expressa en aquesta relació de Fill a Pare. Jesús i el seu Pare en són un de sol i estan units per l’Esperit de l’amor. També nosaltres estem cridats a viure la mateixa relació.  Això ha passat al llarg de tots els segles, en el cor de dones i homes de bona voluntat i és que Déu és amor que es dona amb generositat infinita.

Quan un cristià fa el senyal de la creu, s’adreça al Déu Trinitat. Tres persones que caracteritzen la nostra fe cristiana. Un sol Déu en tres persones i entre les tres persones divines, tot és comú, tot és un. Les nostres paraules, els nostres noms, les nostres imatges i els nostres conceptes, només són ajudes per orientar la nostra mirada interior. El Pare va enviar al Fill per dur a terme un pla d’amor que avui l’Esperit de Jesús comunica a tota l’Església. Quan estimem algú, sempre busquem més informació sobre la persona estimada, com en el text de Sant Joan, on assistim a una trobada entre Jesús i Nicodem, que com a rabí fariseu coneix bé les santes Escriptures d’Israel. Va venir a l’encontre de Jesús durant la nit per parlar amb ell, perquè reconeix en ell un mestre espiritual. Nicodem coneixia l’amor que Déu té per la humanitat, però Jesús vol fer-li entendre que aquest amor neix de la voluntat de salvar la humanitat amb la mort/resurrecció de Jesús. 

Cal reconèixer que és difícil fer aquest vincle entre la mort de Jesús i l’amor de Déu, possiblement perquè la nostra imatge de Déu no és la que tenia Jesús. Sovint esperem que Déu faci justícia contra aquells que exploten els altres, els que abusen dels més vulnerables, els que s’enriqueixen sense preocupar-se per aquells que oprimeixen i redueixen a la misèria. Jesús va venir per dir-nos que Déu no vol jutjar i condemnar, sinó salvar.

Déu no va enviar el seu Fill al món per jutjar el món, sinó perquè el món fos salvat per Ell. Sovint ens comportem com Nicodem buscant en la nit, però és que la fe, per sobreviure, ha de créixer. Créixer en la fe fins com Jesús el Déu de l’amor que no va venir a jutjar el món, sinó a salvar-lo. Déu ens estima i respecta la nostra llibertat. Podem dir-li “no” i rebutjar el seu amor. 

Qui es desvincula de Déu cau per si sol en el buit i ja és jutjat. Jesús va dir: “Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats” (Jn,3,18) perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. Creure és començar a fer camí, ser deixeble i seguir Jesús. Creure és estar ja a la vida eterna. La nostra vida diària és important, hem de viure aquí i ara i no en un futur somiat i idealitzat. Ens pertoca triar, prendre partit, seguir un camí o l’altre, seguint Jesús o seguint els nostres propis desitjos. Ens correspon triar viure en una unitat voluntat de Déu, i això no sempre és fàcil. 

Després d’una breu visita de Pau a Corint, la qüestió de la seva autoritat per part de membres de la comunitat va provocar una polèmica violenta. Alguns van insinuar que Pau és un apòstol de segona classe i van qüestionar el seu missatge. Això podria provocar i agreujar encara més les diverses divisions i tendències de la comunitat, com malauradament encara passa avui a la nostra Església. 

Pau convida els cristians de Corint a valorar la seva vida i ser crítics amb el que en aquests moments estan vivint. El seu propòsit és que la comunitat creixi tot cercant i vivint la seva unitat. Pau relaciona en les tres persones tot el que Déu ha fet per nosaltres. El desig de Pau per la comunitat de Corint és una invitació a viure amb alegria, pau, amistat i germanor. No es tracta de voler fingir i dir que no hi ha friccions ni ferides, si no que es tracta de dir que ens volem comportar com fa Jesús. La comunitat es convertirà gradualment en la imatge de la Trinitat per al món. El Déu dels cristians és un Déu únic, però no un Déu solitari. En ell hi ha una comunitat d’amor entre tres persones diferents. Déu no va dir res del seu projecte inicial: fer una aliança amb la humanitat i fer-nos entrar en la seva vida. 

Una fe viva no és un conjunt de conviccions intel·lectuals immutables. Déu no canvia, però les noves situacions que estem passant conviden a una continua lectura de la seva paraula i a nous descobriments. Amb Jesús, tot és una qüestió de fe i de confiança en la seva acció salvadora. Ara ens pertoca  a nosaltres tenir fe i confiança en Déu, un Déu Trinitari que només és amor i que no va venir a jutjar, sinó a salvar. El judici, l’elecció, és ara. La vida eterna és ara.

Qui és Déu? Aquesta pregunta s’ha fet durant segles i més segles. Les respostes evolucionen quan ens iniciem a fer camí igual com Nicodem

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 7 de juny
de 2020