Pentecosta: l’Esperit de Jesús és caliu, poder, creativitat i suavitat

31/05/2020. Diumenge de Pentecosta. Cicle A | Lectures de la missa.

Jesús fet home, amb nosaltres a la terra, ja té la seva missió acomplida: Jesús va vèncer la mort, va ressuscitar entre els morts, va aparèixer a molts testimonis vius i va entrar a la glòria del Pare. Sant Joan Evangelista ens explica avui de quina manera Jesús es manifesta als apòstols que romanen tancats al cenacle per por dels jueus. Després de donar-los la pau, Jesús alenà damunt d’ells transmetent-los el seu Esperit: “Rebeu l’Esperit Sant”. Jesús ressuscitat els porta així a la seva nova i eterna vida. 

Jesús, enviant el seu Esperit, fa néixer l’Església; durant dos mil anys aquest Esperit ha transformat el món i encara continuem sentint el seu alè. L’Església és la comunitat de l’Esperit el fonament de la qual en són les benaurances del sermó de la muntanya. L’Esperit ha permès concebre una altra escala de valors en el nostre món.

L’Esperit del Senyor és la seva pròpia presència, d’una naturalesa diferent de la que en van gaudir els apòstols.  L’aparició de l’Esperit a Pentecosta ha estat descrita en imatges de foc i vent. L’Esperit és caliu, poder, creativitat i suavitat. L’Esperit bufa on vol. L’acció de l’Esperit ne es reconeix per signes externs sinó per sensacions i emocions internes que provoca en els qui l’acullen.

Amb l’acció de l’Esperit Sant, les coses invisibles es fan molt més visibles que les visibles. L’Esperit de Déu fa possible la promesa de Jesús a tothom: “Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi ‘estar en Déu, tu en mi, jo en ells i ells en mi’ (Jn 17:23).  A Pentecosta, els apòstols van comprendre tot el que havien vist, escoltat i experimentat amb Jesús durant els últims tres anys. És l’invisible que els ajuda a veure i entendre el visible. Van comprendre la missió de Crist en el món i la veritable cara de la seva persona.

La fe fa possible aquesta nova relació que permet penetrar dins de les coses per conèixer, comprendre, i després estimar el que es veu o allò que no es veu. Per l’alè que els anima, les dones i els homes tenen la possibilitat de conviure, més enllà del món sensible. Des de Pentecosta, la forma de relació que se’ns ofereix ignora qualsevol forma de discriminació o exclusió i ens porta més enllà de tots els límits, a la vida en Déu. La relació suprema de la que ens parla Jesús, la que el vincula amb el Pare, Ell va intentar explicar-nos-la. És l’Esperit de Veritat, el Paràclit, el Do suprem de Déu, el Foc, la Font viva, l’Amor, la Unió que ens penetra i ens inicia al misteri de Déu.  Déu Pare, Déu Fill, Déu Esperit. Ens trobem als límits del llenguatge humà per parlar de la vida en Déu mateix.

A Pentecosta, els Apòstols s’omplen d’aquest Esperit que continua estenent-se per tots els confins del món. El dia del nostre baptisme, vam rebre aquesta unció de l’Esperit Sant: el Pare ens va mirar als ulls i va reconèixer en nosaltres el seu fill Jesús. 

¿Avui, és el mateix vent el que bufa en les veles de tants apòstols moderns i els empeny a treballar amb els més pobres de les nostres societats?

¿Avui és el mateix foc que crema en el cor de tants pares, tants educadors, tants pastors, que mai deixen d’estimar a tots els que el Senyor els ha donat a estimar malgrat les dificultats que es troben en el camí? 

Els canvis que actualment estem vivim potser no són signes de debilitat o indefensió, sinó una invitació a obrir-nos a tot allò que l’Esperit està construint.

L’Esperit està present cada vegada que les dones i els homes uneixen les mans per construir un món humà. Està present en el compromís de molts laics en les seves funcions sanitàries durant aquesta terrible pandèmia en que han lluitat per alleugerir el sofriments dels malalts i salvar-los la vida, d’altres treballant per donar queviures a totes aquestes persones que ara afronten l’enorme crisi econòmica i els dedicats a l’ensenyament que han fet mans i mànigues per continuar ensenyant en la distància.

Avui encara són molts altres exemples que podríem donar per ajudar-nos a dur a terme tota l’acció de l’Esperit Sant. Per realitzar plenament els nostres somnis, els nostres projectes i tenir èxit en la nostra vida, siguem conscients de l’Esperit que viu en tu. Pentecosta és la celebració del sentit de la vida.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 31 de maig
 de 2020