L’obediència als manaments requereix creativitat i renovació

17/05/2020. Sisè Diumenge de Pasqua. Cicle A | Lectures de la missa.

Després de la mort de Jesús, els deixebles van sentir l’absència d’aquell que estimaven i havien seguit, però poc a poc van anar prenent consciència de la presència de Jesús ressuscitat, actuant a través d’ells, mitjançant l’acció de l’Esperit Sant. Com pot ser que Jesús, que ha mort i que diuen va ressuscitar, pot estar present en el món? Avui en dia encara ens fem aquesta pregunta.

Creure en Déu és un primer pas en l’ascens cap a ell. Al món, milions de persones comparteixen la fe en un Déu únic: jueus, musulmans, cristians… Hem rebut el do d’una revelació: no només creiem que Déu ens estima, sinó que també és Amor Trinitari, Pare, Fill i Esperit Sant. Creiem que un d’ells estava encarnat, convertint-se en home entre nosaltres i que el Fill de Déu no només s’encarnà, sinó que fins i tot va acceptar donar la seva vida per nosaltres. Els musulmans, que creuen en la vida eterna i pels quals Jesús és un gran profeta, creuen que el van baixar de la creu i que va ser substituït per un altre…  Però nosaltres, sabem i creiem que ha ressuscitat el dia de Pasqua i que per a nosaltres, Déu Pare l’ha reconegut com a Fill seu.

Com que la fe no és mai una certesa, la primera carta de Sant Pere, en segona lectura d’avui, ens convida a confirmar l’esperança que hi ha d’haver en nosaltres amb serenor i respecte. El primer Defensor, Jesús ressuscitat, ens reconcilia amb Déu i el segon Defensor, l’Esperit Sant, ens fa avançar en la nostra missió que consisteix en proclamar per tot el món aquesta relació d’amor entre nosaltres i Déu. En la primera lectura d’avui, se’ns explica una d’aquestes iniciatives cristianes, la missió de Felip entre els samaritans. L’església de Jerusalem és perseguida, Esteve, el diaca,  acaba de ser lapidat allà i els cristians es dispersen per Judea i Samaria. Així doncs, l’evangelització es fa fora de Jerusalem on els apòstols d’aquestes regions no són testimonis del Jesús ressuscitat. Felip, un dels primers set diaques escollits per al servei a Jerusalem està al centre d’aquesta missió. L’acció de Felip és una continuació del ministeri de Jesús mateix. Els apòstols, que es van quedar a Jerusalem, enviaren Pere i Joan per confirmar l’obra de Felip. Van anar a veure els samaritans perquè se’ls doni l’Esperit Sant, es mantinguin ferms i siguin ells mateixos Bona Nova. Ara pertoca als cristians de tots els temps actuar com Jesús i fer les mateixes obres que ell.   

L’obra de l’Esperit, testimoni de Jesús ressuscitat no està acabada. Manca anunciar la Bona Nova per permetre que l’Esperit es difongui fins tots els extrems de la terra perquè hi arribi el Regne. La urgència és posar-se a fer camí perquè és en aquest camí on podrem conèixer i servir Déu nostre.

Però compte, la voluntat de servir a Déu és sovint una font de conflictes innecessaris i lamentables. Extremistes catòlics així com també extremistes musulmans, o fins i tot extremistes hindús, budistes o també extremistes d’altres tradicions religioses i espirituals, són tristos exemples de conflictes humans. L’únic extrem que Jesús va demanar és estimar el proïsme com a nosaltres mateixos. 

Esdevenir Bona Nova no és fàcil perquè ens cal un sí constant, ens cal un reconeixement de les debilitats del nostre cor i una pregària interior que ho perdoni tot. Podem veure Jesús ressuscitat amb els ulls de la fe i sent fidels als seus manaments. Jesús va dir: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre». «Observem però que diu “els meus manaments». Ell no està parlant només del comandament suprem de l’amor, ell parla de tots els manaments que expressen i concreten aquest manament d’amor. Tampoc parla de grans trastorns: Déu es manifesta secretament en els cors, en qualsevol gest de donació i gratuïtat. L’obediència als manaments és una expressió d’amor i no és una restricció que atempti contra la nostra llibertat. L’obediència als manaments no és passivitat, és una comunió de cors. Requereix creativitat i renovació. 

En la seva reflexió, els primers cristians van entendre que són part integrant del misteri de Déu. Jesús desitja que romanguem en ell i que ell romangui en nosaltres per enfortir-nos, per ajudar-nos a creure que el contagi de l’amor l’anirem guanyant gradualment i de mica en mica.

Enmig de les nostres preocupacions quotidianes, Jesús ens convida a sentir-lo sempre present, és a dir, a descobrir que viu a través dels seus manaments, les seves paraules i l’Esperit Sant. 

L’Esperit actua en el cor de qualsevol persona, però actua sobretot en el cor d’aquell que l’estima i que està disposat a deixar-se portar per ell. Podem transformar l’esperit del món en esperit d’amor. Convençuts que l’Esperit actua en el cor de qualsevol persona, però que actua sobretot en el cor d’aquells que l’estimen i que estan disposats a deixar-se portar per ell, proposem-nos doncs transformar l’esperit del món en esperit d’amor.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 17 de maig
 de 2020