El bon pastor: només tenim accés a Déu amb el retrobament d’un ésser humà

03/05/2020. Quart Diumenge de Pasqua. Cicle A | Lectures de la missa.

Avui Jesús ens diu  “Jo sóc el bon pastor… jo sóc la porta de les ovelles… he vingut perquè els homes tinguin vida en abundància “, però realment els deixebles no van entendre el que els volia dir fins després de la seva mort en creu, quan el varen tornar a veure viu. Aquesta nova vida és la vida de Déu. No és una vida que s’acabi amb la mort, sinó una vida que travessa la mort.

Jesús és Vida. Per portar-nos a la nova vida, Jesús ofereix dues imatges: la del bon pastor i la de la porta de les ovelles. Què hi ha en comú entre aquestes dues imatges?

A Palestina, en l’època de Jesús hi havia moltíssimes ovelles, que no només servien com aliment habitual dels habitants, sinó que servien també per als sacrificis en el Temple, sobretot en temps de Pasqua, en que en calien moltes. Així doncs n’hi havia per tot arreu. 

Jesús en els seus ensenyaments, per fer comparances, utilitzava molt sovint les ovelles, els corrals i les portes per tancar-los. La presència de les ovelles, que durant la nit romanien tancades en els corrals, no deixava indiferents els llops contra els quals els pastors hi restaven sempre vigilants. Aquests excavaven fosses profundes i molt estretes a prop dels corrals i les cobrien amb branques. Quan els depredadors s’aventuraven a travessar aquestes catifes de branques, queien dintre la fossa i no en podien sortir. 

El pastor, pròpiament dit, és qui guarda i pastura el bestiar; el bon pastor de l’evangeli és el que va establir un món nou basat en el reconeixement dels altres i en el servei mutu. El simple conflicte personal o la guerra entre nacions, com el que està passant actualment entre palestins i israelians, és la conseqüència de l’abús de poder, la incomprensió i la negativa a comunicar-se. Jesús ens ensenya a escoltar. La nostra ajuda pot ser molt minsa; però l’ajut material no ho és pas tot, ni molt menys. Seran de gran valor i d’ajut, l’interès i l’estima sincera envers la persona que pateix. Cerquem amb ella què faríem si estiguéssim al seu lloc. Sovint, un que es troba acorralat en una situació difícil es mostra inquiet per la seva actual ansietat o les seves pors pel demà: no sempre ha trobat els camins per els que en sortiria il·lès dels seus problemes. Però el pastor, amb un esperit més lliure, li pot proposar sortides que ell mai no hauria trobat.

A més, escoltant-lo pacientment, agafant com a pròpies les seves dificultats, com si fossin nostres, ja haurem donat la mà a l’ovella atrapada a la trampa pel llop. És per cada un de nosaltres que Jesús va acceptar donar la seva vida per treure’ns de la trampa. 

La porta és un accés i una mida de seguretat. El nostre interior és el refugi i el lloc secret on els altres no hi poden entrar. Passa sovint que el refugi es converteix en un espai tancat, limitat com un lloc d’empresonament, una trampa. Jesús mateix descriu la condició de l’interior de l’home: “Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home” (Marc 7, 14-23)

A més, no és al nostre interior que hauríem de mirar, per trobar ajuda. La paràbola del bon pastor ens recorda que només tenim accés a Déu amb el retrobament d’un ésser humà, trobant-nos nosaltres mateixos. 

El nostre cor només es calma en l’amor, es torna net i reflecteix la cara de Déu. Sense aquesta experiència d’una relació humana forta, Déu estaria infinitament llunyà… Jesús es presenta com aquest mirall, dient-se a si mateix: “Jo sóc la porta”.

Qualsevol home que segueixi el bon pastor amb un cor senzill, serà nodrit a la pastura dels prats interiors acompanyat per Jesús, sempre present amb tots nosaltres. Ens transformem contemplant Jesús ressuscitat i el regne de Déu ens arriba quan la seva voluntat s’aconsegueix a la terra tal com és al cel. Allà on en altres temps hi regnava l’odi, la vergonya i la por hi arriben l’amor, la confiança i la felicitat. Aleshores el pla de salvació s’acompleix en nosaltres.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 3 de maig
 de 2020