L’esperança cristiana es transforma en l’amor que actua. Bona Pasqua!

12/04/2020. Diumenge de Pasqua. Cicle A | Lectures de la missa. 

Jesús, després del seu bateig, va començar a predicar. Els fets dels apòstols, en la primera lectura, ens recorden que la missió de Jesús consistia en anunciar a les dones i als homes que no podien continuar vivint únicament amb perspectives humanes. Jesús els va anunciar els valors del Regne de Déu que no es basen en els índex de creixement ni en els beneficis i ni tampoc en l’obediència cega. Jesús els va parlar de justícia, llibertat i obertura i amor amb els altres.

Jesús va morir com un malfactor per intentar humanitzar el món, però Jesús és més que un moralitzador i més que un profeta, perquè Jesús va ressuscitar el matí de Pasqua. No hi ha testimoniatges irrefutables ni proves materials de que Jesús ha ressuscitat i que és Déu, però Pasqua és el signe que parla de la fe del creient. Pasqua és la festa de la fe.

L’escena relatada per Joan és aclaparadora per als deixebles, ja que la mort de Jesús en creu encara és molt recent. La resurrecció desvetlla en els deixebles paraules i escenes viscudes amb Jesús, paraules i escenes que ja semblaven indicar que Jesús no era únicament un home. L’escena del sepulcre buit els resulta tremendament impactant. La resurrecció no és només la de Jesús, sinó que també és la dels deixebles, i també la nostra.

L’evangeli ens ensenya a mirar el sepulcre com una presència entre nosaltres; és el signe del pas continu de la mort a la vida, de la tristesa a l’alegria, del buit a l’esperança i de la solitud a la presència paternal de Déu. Jesús va morir i va ressuscitar per nosaltres i per la nostra salvació. Qualsevol persona que faci un pacte amb Jesús podrà superar la temptació de trobar refugi només en els horitzons humans. Jesús, Déu i home, ens obre les portes del Regne accessible per a tothom, perquè Jesús és la font d’una vida sense fi.

Avui és el dia de Pasqua, fins i tot si l’angoixa del Coronavirus ens continua mortificant i els signes de la mort segueixen molt presents entre nosaltres. Però, ho creiem, la mort no tindrà ja l’última paraula. Un nou temps comença a arrelar-se en la humanitat perquè coneixem els fets dels primers testimonis. Però de ben segur que un dia o altre, haurem de fer aquest salt a la novetat que ens espera. Guiaran el nostre propi camí per descobrir i seguir a Jesús, que és vida. Des del dia de Pasqua, per els creients, la mort ja no és un punt final.

L’alegria de la Pasqua ens espera, allà on ens trobem, amb la pesadesa de la nostra situació de confinament pel Covid-19, amb el nostre cansament i amb la petita flama de la nostra esperança. Se’ns promet l’alegria de Jesús ressuscitat i és ell mateix qui ens la dóna. La fe cristiana és qui ens dona l’esperança.

L’esperança cristiana es transforma en l’amor que actua en el present. Fou molt important que la fe de Joan s’hagués manifestat en presència de dos amics; perquè el vincle que els uneix és com un arbre que en el seu dia produirà fruit.

Aviat en serem conscients pels carrers de Jerusalem i de Palestina: l’amor dels creients els esperonarà per començar a fer camí. Conduirà Joan fins les mines de sal per complir condemna i a Pere fins a Roma, on també serà crucificat. “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics”. Creure, esperar i estimar: aquests tres actes són inseparables i forgen l’ésser cristià i neixen a prop d’un sepulcre.

Escoltant Sant Joan, creieu si les seves paraules ens submergeixen en l’experiència de la presència de Jesús en nosaltres mateixos, en els nostres camins? Posem doncs mans a l’obra per canviar el nostre món. Visquem el gran tràngol que suposa la Bona Nova. Demanem la gràcia de ser renovats el matí de Pasqua per avançar amb alegria cap al Jesús ressuscitat.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 12 d’abril
 de 2020