La llum de Crist ens fa sortir de la nit de dubtes i temors

22/03/2020. Diumenge IV de Quaresma. Cicle A | Lectures de la missa. 

Diumenge passat, amb la samaritana, vam descobrir Jesús en la imatge de l’aigua viva. Avui, amb el cec de naixement, descobrim que ell és la Llum del món, i això és un tema molt important per totes i per tots nosaltres en el camí cap a la Pasqua.

Jesús es troba amb un home cec de naixement, i després d’haver fet una barreja de fang i saliva, Jesús l’envia a la piscina de Siloè per que es renti.

– Siloè vol dir «enviat de Déu» …-  

Així doncs, l’home recupera la vista i es converteix en objecte de la curiositat hostil, objecte d’una enquesta i de preguntes insidioses per part dels Fariseus. Aleshores aquests declararen que Jesús és un pecador: protesten perquè un pecador no té el poder de fer recuperar la vista a un cec. 

Expulsat pels fariseus, el cec es torna a trobar amb Jesús i Jesús li pregunta si creu en el Fill de Déu. “Qui és, Senyor, perquè jo hi pugui creure?”. Jesús respon: “Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu” (Recordem la frase molt semblant que va dir Jesús a la samaritana). Llavors el cec, havent recobrat la vista va dir: “Hi crec Senyor, i es va inclinar davant d’ell i el va adorar”.

Els fariseus no ho podien entendre. Veien Jesús amb els seus propis ulls, ben oberts. Van ser testimonis del miracle, però es van negar a acceptar el prodigi, es van negar a veure el miracle; es van negar a veure el sentit, el significat d’aquella extraordinària guarició. Aquells Fariseus eren practicants, molt escrupolosos en els detalls, però oblidaven allò que és essencial. Eren creients, però eren cecs.

El cec nascut de l’Evangeli, ho ets tu, ho sóc jo. És tot home que necessita ser il·luminat per Déu, que no té llum en ell mateix i que reconeix que no ho pot veure tot. És l’home que accepta que algú que no sigui ell mateix el pugui conduir, conduir-lo allà on no voldria: al perdó, a compartir, a l’encontre de l’altre.

La llum de Crist ens fa sortir de la nit dels nostres dubtes i dels nostres temors.

La llum de Crist ens fa sortir de la nit de les nostres indiferències, de les nostres solituds i també de la nostra mort. Jesús ens trasllada al món de la llum on es transfigura la realitat de la nostra existència, on tothom és convidat a mirar-ho tot amb els ulls de la fe, on tothom és convidat a reconèixer els signes del Regne i de la presència de Crist. 

Aquesta nova mirada és un do de Déu, són els propis ulls de Jesús que se’ns ofereixen. Aquesta guarició és obra del Senyor que continua la seva obra en els nostres cors. És una autèntica guarició, naixement a una nova vida, naixement en la llum. 

L’home que era cec de naixement va ser l’únic que va veure el que es veia. Tot obrint els ulls per primera vegada i veient les cares dels homes, es deuria sorprendre de no veure-hi brillar la llum i l’alegria. Tots tenien una manera estranya de mirar. Finalment, va trobar la cara amb els ulls de la llum, els ulls de la veritat, que li deien: “Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu”. 

En contacte amb aquesta font d’aigua viva, més pura encara que la de Siloè, el cec, tornat a néixer, retroba el sentit de la vida, és a dir “Veure Déu”.

La Quaresma és el temps dels que veuen Déu, dels visionaris, de les que tenen i dels que tenen una visió del món igual com Jesús. És el moment d’aquelles i d’aquells que volen donar llum als seus projectes de vida, als personals, als matrimonials, als familiars i als socials a la llum de l’evangeli.

Per veure-hi amb claredat, hem d’anar cap Jesús, perquè Jesús és la llum. És ell qui ens fa veure.

Així doncs, germanes i germans, que aquest camí cap a la Pasqua sigui per a totes i tots nosaltres, camí a transcórrer amb els ulls de la fe, on tothom és convidat a reconèixer els signes del Regne i de la presència de Crist.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 22 de març de 2020