Sense assumir riscos, mai no emprendrem el camí del Regne de Déu

08/03/2020. Diumenge II de Quaresma. Cicle A | Lectures de la missa. 

Cada any, en el 2n diumenge de Quaresma, se’ns ofereix el relat de la transfiguració. Aquest relat ens diu quelcom sobre Jesús ressuscitat i sobre nosaltres els cristians. Com a home, Jesús va ser temptat al desert. Com a Déu, avui està transfigurat. ¿La transfiguració és el preludi del cel que ens espera? Tots som fills de Déu i el dia que ens retrobarem amb Déu, també serem transfigurats.

Això ja ens passa quan escoltem Jesús, quan vivim l’Evangeli. Ja quedem transfigurats quan exsudem un amor incondicional, un perdó il·limitat, una acollida oberta als exclosos i als maltractats en la vida; ja quedem transfigurats quan practiquem el fet de compartir la justícia, el respecte i el reconeixement de la dignitat de tots. Per descomptat, el desert de les temptacions humanes el tenim sempre ben a prop. Hem de triar entre el que és material i el que és espiritual, entre el semblar i el ser, i entre el poder de posseïr o el poder de servir. Després de tastar la presència de Déu, el desert no se’ns fa tan difícil de travessar. És per això que Jesús ens diu “no tingueu por”, però el camí de la fe també comporta sofriments i dificultats. 

A la muntanya, Pere, Jaume i Joan queden estorats per la cara de Jesús que brilla com el sol i per la blancor enlluernadora de la seva roba. Tenen visions i veuen Moisès i Elies. Era obvi que es tractava d’un fenomen sobrenatural i, tot i així, no tenien por. Però va ser quan van sentir la veu del Pare que de cop es van esporuguir. Massa sovint no ens adonem de com Déu està implicat en les nostres vides, tot i que en el fons, com a cristians sabem que Ell sempre hi és. Tanmateix, en algun moment, la seva veu es fa sentir forta i clara i comencem a tenir por, com si la seva presència ens fos completament aliena, i per això, com que Jesús ens estima amb un amor infinit ens diu sempre que no tinguem por. Però sabem molt bé que el camí de la fe comporta patiments i dificultats. Així doncs, si abans de prendre aquest camí esperem que no hi hagin riscos, ni reptes, ni dificultats, mai no ens decidirem a emprendre el camí del Regne de Déu.

Tal com subratlla Pau, quan escriu des de la presó, la transfiguració és com una finestra oberta al nostre futur, perquè és aquí on la vida s’ha manifestat. Jesús destrueix la mort i fa que resplendeixin la vida i la immortalitat. D’alguna manera l’Antiga Aliança està desfasada i Jesús és el signe de la Nova Aliança. Això és el que hem d’anunciar, hem d’anunciar en tot moment que tots serem salvats per Déu. La fe és, i sempre ho serà, un risc a prendre i un repte a assolir

Hem d’atrevir-nos a emprendre nous camins inexplorats per assolir el repte d’anunciar l’Evangeli avui en dia. Si no ajudem al proïsme, si no interpel·lem el món i si no proclamem l’Evangeli, aleshores és que no prenem cap risc i estem oblidant la nostra missió. Després de Pere, Jaume i Joan, se’ns convida i se’ns ajuda a veure en Jesús el Fill de Déu. Escoltem doncs Jesús que, durant tota la seva vida, ens convida a viure en la felicitat i a posar en pràctica el que va dir i va fer.

Baixant de la muntanya, Jesús va demanar als deixebles que no expliquessin a ningú el que havien vist. Encara havien de fer més camí per entendre la seva Paraula. Un camí realment nou s’està obrint per a tota la humanitat, un camí en el qual Déu estarà sempre en relació personal i viva amb tothom. Aquest és el nostre paradís: un regne de relacions.

El temps de quaresma és temps de confiança en els signes i la Transfiguració és un pas cap a la conversió.

Germanes i germans, sapiguem entendre i viure aquesta transfiguració, ajudem al nostre proïsme, proclamem la llibertat i anunciem la Bona Nova.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 8 de març de 2020