El dejuni ens ajuda a redimensionar les nostres prioritats

01/03/2020. Diumenge I de Quaresma. Cicle A | Lectures de la missa

La Quaresma, com a període de preparació per a la festa de la Pasqua, data del segle IV i es va instituir per complir dos objectius: preparar els aspirants al cristianisme per a la recepció del sagrament del baptisme i permetre als cristians renovar el fervor del seu propi compromís cristià.

Avui en dia, ja que ja no són adults, a part dels catecúmens,  sinó nens els qui reben el bateig, el primer objectiu ha perdut la seva importància, però el segon continua vigent. La quaresma és una oportunitat per a tots i cadascun de nosaltres per renovar el nostre compromís cristià alimentant la nostra fe en la paraula de Déu i recordant que segons (Mt 4, 4) “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” .

Durant aquests quaranta dies, Crist ens convida a unir-nos a la seva “revolució”, una revolució interior que comença primer en cadascuna i cadascun de nosaltres.

L’essencial d’aquest procés de conversió és unir-nos a la persona de Crist. Un cop establert aquest vincle, podrem lluitar més fàcilment contra el mal. Som ben conscients de la “conversió” de Sant Pau i sabem que no era un gran pecador, al contrari, perquè segons la llei jueva era un home irreprotxable, però es va adherir a Jesucrist, i això va fer donar un tomb de 180 graus a la seva vida.

Durant aquest temps de preparació per a la festa de la gran Pasqua, l’Església ens ofereix tres maneres de revifar la flama del nostre compromís cristià: el dejuni, l’oració i la compartició.

En aquest primer diumenge de quaresma, voldria destacar un dels sacrificis, el dejuni, un element poc popular en la nostra civilització consumista, però que continua sent un dels pilars de tota espiritualitat autèntica. Els musulmans, per exemple, continuen practicant-lo especialment durant el Ramadà, període dur i estricte per ells.

Quan Jesús parla de dejuni, no es tracta de perdre pes ni de roba massa petita, tampoc es tracta de consumir aliments de règim que ens poden permetre menjar-ne més quantitat. Hi ha raons molt més serioses per practicar el dejuni.

Hem de dejunar quan en la nostra pròpia vida alguna cosa no va massa bé:

– quan Déu ja no és present i és substituït pels nostres dogmes econòmics i  pels nostres ídols de tota mena…
– quan els conflictes familiars ens condueixen a la violència i a l’odi.
– quan rebutgem el perdó a aquelles i aquells que ens han ofès i se’n panedeixen.
– quan estem sota la influència de qualsevol mena d’addicció.

Dejunem també per retrobar la solidaritat amb:

– la gran majoria d’habitants del nostre planeta que pateixen desnutrició.
– els 3.000.000 de persones que moren de fam cada dia a tot el món.
– les innombrables persones que no poden obtenir els medicaments que necessiten.
– els milions d’habitants que pateixen malalties incurables.
– els milers de persones que moren cada dia per les cunetes de les carreteres de l’Índia.

– el nombre incalculable d’infants, dones i gent gran assassinats o ferits i mutilats per les guerres.
– els milions de persones ancianes que pateixen soledat i manca d’amor.
– els nens que, en molts països encara,  es veuen obligats a treballar com a esclaus durant deu o dotze hores al dia.
– els nens soldats, massacrats perquè dictadures sanguinàries es puguin mantenir  en el poder.

Volem solidaritzar-nos també amb totes aquelles persones que malviuen portant la càrrega del patiment, de la malaltia, de la injustícia i de la discriminació.

El dejuni pot adoptar diferents cares i diverses formes:

– dejuni de menjar… un poquet cada dia, o dues o tres vegades a la setmana.
– poca televisió, veure només informatius o programes seriosos evitant els de xafarderies i comentaris inútils.
– evitar compres innecessàries, compres compulsives i despeses extravagants.
– compartir amb els que viuen en la misèria a través d’ajuts personals o donació de diners o aliments a Càritas.
– el dejuni del temps d’oci, ​​que ens permet fer voluntariat en infinitat de casos.

És, sobre tot, durant els períodes més difícils que el dejuni ens pot ajudar a redimensionar les nostres prioritats i els nostres objectius de vida.

El dejuni és una manera eficaç d’ajudar-nos a trobar una alternativa als valors del nostre món de consum, cobdícia i injustícia. Els diners que estalviem en aficions, en menjar, en compres, en luxes es poden compartir amb altres. El nostre temps i els nostres diners poden ajudar els que ho necessiten. Jesús ens diu: “Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu (Mt 25, 40)”.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 1 de març de 2020