Jesús posa la llei al servei de la persona humana

23/02/2020. Diumenge VII de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa

“Ull per ull, dent per dent”, aquella antiga llei del talió, tan rebutjada avui en dia, havia arribat a mostrar la seva eficàcia. Va aparèixer com una mesura destinada a fer reflexionar els delinqüents. També protegia els delinqüents de venjances indiscriminades i desproporcionades. Per a Jesús, tot allò estava radicalment superat per la nova llei que ell promulgava, la llei de la no-violència. Una moral que es basa en la proporció adequada, Jesús la substitueix per la moralitat de la bondat voluntària i infinita. Es nega a respondre al mateix nivell que el mal. A més de parlar de moralitat, Jesús diu que tots som iguals perquè tots som fills de Déu.

“Estimeu els vostres enemics”, diu Jesús. Per a un bon jueu practicant, l’enemic era el foraster, el pagà, aquell que era diferent, i en canvi, per un jueu el proïsme era aquell que compartia la mateixa fe i la mateixa cultura. Per tant, Jesús ve a alterar les relacions humanes. Si observem el que passa en el nostre cor, descobrim quanta agressivitat i quant de neguit hi tenim acumulats. De vegades culpabilitzem  molta gent, distant o propera; els culpem de no reconèixer-nos tal com ens veiem a nosaltres mateixos, de no entendre el que volem, de no acceptar-nos tal com som i estem en contra d’ells per ser com són i acceptar-se com són. Estimem els que ens estimen, ens apropem als que ens valoren i saludem els primers que fan el gest per saludar-nos. 

El nostre ego es manté al centre de tot. Si fem cas omís de la gratuïtat, aleshores, girem l’esquena a l’amor. El Pare Nostre és perfecte en la seva forma d’estimar, perquè la seva tendresa no té límits i no té fronteres. En el cor de Déu no hi ha fronteres entre els bons i els dolents. Estimar els que ens estimen, tothom ho pot fer, però com a cristians, hem de fer quelcom més, perquè de no ser així, què ens diferencia? Què és tan extraordinaris? El que Jesús ens ofereix és un amor totalment gratuït, sense discriminacions, sense domini i sense límits. 

De vegades molt propers als ulls, però allunyats del cor, hi ha germanes i germans de qui no ens refiem, de qui inclús arribem a tenir por, germanes i germans que jutgem i que rebutgem. En aquests límits de la nostra mirada, en aquesta esclerosi del nostre cor, Jesús ens presenta el veritable amor de Déu. En la segona lectura, sant Pau afirma que l’ésser humà és temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en ell. 

No és la llei qui està en  primer lloc, sinó la persona humana a la que ha de protegir i Déu no tanca mai una persona en el seu passat. Cal que anem més enllà de la llei escrita per viure el seu esperit. Hem de posar la llei al servei de la persona humana per protegir la seva dignitat i la seva llibertat.

Jesús ens demana que siguem perfectes en les nostres relacions amb els altres, ens demana que aquestes relacions siguin plenes d’amor i de bondat. 

Però de quina manera estimem? Estem entre els que diuen ull per ull i dent per dent? És possible viure l’evangeli mentre restem només en l’àmbit humà?

Presentar l’altra galta és donar-te una mica de tu mateix i no culpar el que et fa mal.

Fer dues mil passes és donar una mica del teu temps i acompanyar bondadosament el que ja t’ha fet perdre el teu temps.

Donar el teu abric és donar una mica del que posseeixes a algú que és pobre i que reclama ​​una millor distribució dels béns d’aquest món.

No lluitar contra el dolent és actuar en “no violència” amb una mica i fins i tot molta paciència.

Ser perfecte no vol dir ser impecable i sense faltes, sinó reconèixer que som indefinidament perfectibles, cridats a una major santedat.

Germanes i germans, l’amor és per avui, per ara mateix i no un projecte per demà.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 23 de febrer de 2020