Jesús substitueix les exigències del legalisme per les exigències de l’amor

Diumenge VI de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa

Al voltant dels anys 180 abans de Crist, la fe jueva va ser sacsejada pel modernisme de la cultura grega, van haver-hi canvis importants, com succeeix una mica ara en els nostres temps en què les tecnologies creixen dia a dia i amb elles canvia la forma de vida de la nostra societat. En aquell temps molts van dubtar i deien: amb l’evolució del món, la llei de Moisès no ha quedat desfasada? Ben Sira, que en la lectura de la bíblia trobem com Siràcida, va respondre que cal seguir observant els manaments i també reconèixer la responsabilitat i la total llibertat de les nostres decisions o eleccions. 

Però, quan ens endinsem en la Bíblia, observem que les lleis van en totes direccions. En algunes pàgines es diu, per exemple, que Déu vol que exterminem tots els enemics, i en d’altres demana que parem l’altra galta quan ens han bufetejat. I és que en el decurs dels segles, la comprensió del missatge de Déu ha anat millorant amb la maduresa dels creients. Jesús culmina amb el seu anunci del Regne de Déu i la resurrecció, cosa que era impensable en temps de Moisès.

Jesús no aboleix els manaments de l’Antic Testament sinó que els radicalitza, de vegades fins al punt de pensar que la seva observança és impossible. Ens demana que escollim entre un legalisme estret i un amor il·limitat. Viure la nostra fe amb totes les exigències que comporta és una opció plena de conseqüències, és un treball personal durant tota la vida. La vida cristiana és un camí de resistència i la bondat de Déu continguda en aquests manaments és immensa.

No es tracta únicament d’obeir els manaments, sinó que hem d’aprendre a estimar com Déu ens estima. Els escribes i els fariseus eren en la seva majoria homes rectes i religiosos que s’havien convertit en homes complidors de la llei, especialistes en innombrables preceptes, obligacions i prohibicions que imposaven a les persones. Però, per entrar en el Regne de Déu, no n’hi ha prou en observar les lleis  que en la major part del temps tenen a veure amb el nostre comportament extern. 

Podem obeir els manaments, però tenir un cor sec i dur. Jesús ens convida a la reconciliació, a la compassió, al servei al proïsme. Jesús no introdueix lleis més exigents que les dels fariseus, senzillament substitueix les exigències del legalisme per les exigències molt més grans de l’amor. No estableix una justícia nova i més rigorosa; ensenya les exigències de l’amor, que van molt més enllà del que la justícia pot exigir. Es tracta de viure en llibertat perfeccionant la veritat que hi ha en nosaltres, siguem doncs dones i homes complidors, amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Jesús no ofereix petites millores, sinó una forma completament diferent d’observar la Llei. Es tracta de canviar els nostres cors. Els manaments romanen, però abans de ser pautes per a les nostres accions, són una invitació a la conversió del cor. Jesús s’adreça a la nostra intel·ligència, demana la nostra responsabilitat respectant la nostra llibertat. Bàsicament, complir la Llei no és sotmetre’s estúpidament a ella, com si la Llei fos primer. La Llei serveix als humans, per protegir la seva dignitat, la seva integritat i la seva llibertat.

Veiem, igual com també Pau, com Jesús ens ofereix la manera de viure per seguir el camí que porta al Regne de Déu, un camí que ens allibera de la tirania de l’ego que​​cada cop es fa més exigent. Pau s’adreça especialment als que afirmaven assolir la saviesa mitjançant els seus propis esforços, però sabent que la saviesa humana i la de l’evangeli s’oposen radicalment. 

La comunitat coríntia n’és testimoni: no està formada per persones riques ni sàvies, sinó al contrari, per persones senzilles i pobres. 

No és a través del poder de la predicació que Pau arriba als cors d’aquesta comunitat, sinó a través de l’Esperit que treballa. Jesús ressuscitat seguirà sent un enigma per a tot el seu poble i pels creients de tots els temps: això només ho podem entendre creient en ell.

La nova llei de l’Evangeli, que ens il·lumina molt particularment en les benaurances, és una font de llibertat, i amb aquesta humilitat de cor, titubejant igual com els nens que aprenen a caminar, és com fem camí cap al Regne de Déu. Si bé l’evangeli i les benaurances en particular semblen fonts de bogeria per a alguns, són realment veritables fonts de bondat. Estem disposats a viure d’acord amb la bondat de Déu, que als ulls de moltes persones en el món és pura bogeria? Quina és la qualitat de la nostra relació personal amb Jesús?

El discerniment és fonamental. Jesús afirma que, per fidelitat al seu missatge, hem de renunciar a una part dels nostres desitjos i de vegades, renunciar a algunes de les nostres activitats que provoquen morts espirituals per nosaltres mateixos i pels altres. Jesús demana anar més enllà de les aparences per aconseguir certeses, deixar escapar l’esclavatge per assumir el veritable servei, utilitzar el temps per preparar-nos per a l’eternitat. El seu únic propòsit és que tinguem vida en abundància.

Així doncs, la nostra paraula ha de ser un camí de nosaltres cap a l’altre, un camí que l’altre podrà seguir amb confiança si ve a nosaltres.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.
Llerona, 16 de febrer de 2020