Hem de ser cristians ben visibles pel nostre compromís

Diumenge V de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa

Estem tan acostumats a la sal que no la notem fins que falta en el nostre menjar, quan el trobem insípid i sense gust ni sabor. La sal és símbol de tot allò que és valuós i perdura. En el temple de Jerusalem s’utilitzava molta sal; fins i tot hi havia una mena de sitja en la que l’emmagatzemaven. En el Temple la sal també servia per escampar pel damunt dels animals sacrificats. 

Els nadons es fregaven suaument amb sal per significar la bondat i la puresa moral que d’ells se’n esperava. Sou la sal de la terra, diu Jesús. Quan l’Evangeli penetra les nostres vides tenim sal en nosaltres mateixos, en la mesura que permetem que l’Esperit de Déu obri o operi en nosaltres. Passa el mateix amb la llum, ja que és quan s’apaga que prenem consciència de que és indispensable, o també quan en el pic de l’hivern, quan els dies són més curts, la trobem a faltar més aviat.

Sou la llum del món, ens diu Jesús, i la vostra llum brilla i il·lumina els homes.

Sou la sal i la llum del món, proclama Jesús.

Som sal i llum quan seguim les petjades de Jesús i transmetem el gust del Regne que estem anunciant. Si oblidem la nostra missió de proclamar el Regne de Déu, la sal perd el seu sabor, es desnaturalitza i la gent la trepitja. És pel nostre compromís de forma de vida, que hem de ser cristians ben visibles, perquè als ulls dels altres, som deixebles de Jesús. Ja no podem renunciar a ser llum, igual com passa amb una làmpada que acabem d’encendre per il·luminar la casa. És Déu qui ens ha transmès la seva llum, i és aquesta llum, la seva pròpia llum, que pas a pas, hem d’anar estenent com a testimonis de la nostra fe.

Després de l’exili, al segle 6è abans de Crist, el temple és enderrocat. Hi ha litúrgies per commemorar la deportació, sacrificis i mortificacions. Déu sembla sord davant aquestes crides, però Isaïes intervé per dir als creients que l’única manera de restaurar la justícia no és mitjançant l’oració passiva, el dejuni i la mortificació, sinó amb el compromís amb els més desafavorits, amb els més pobres i maltractats per la vida. Els cristians hem de ser sal i llum per a tot el món.

Tenim una missió, la de transmetre el gust de Déu als altres; el llibre d’Isaïes ens diu també que cal compartir; per exemple, compartir el nostre temps, la nostra tendresa, amb les persones que ens necessiten, no dubtem en fer-ho. No els deixem sols, no abandonem en la soledat els nostres pares, els nostres amics, els malalts enllitats, les persones ancianes que viuen sense ningú més a la seva casa. No ens limitem a trucar-los de tant en tant, acostem-nos-hi, anem a compartir unes estones amb ells, escoltem-los, xerrem amb ells. Aleshores la nostra llum esclatarà com l’alba i serem sal i llum. 

Massa sovint somiem amb una societat perfecta, en un món sense dolor, sense fracàs, sense malalties, sense patiments; aquest món no existeix aquí a la terra. Ens ho recorden els discapacitats, els malalts, els que sofreixen, els que moren. Totes aquestes persones ens mostren la gran fragilitat de la nostra humanitat.

En cada un de nosaltres, en cadascun dels nostres companys que pateixen, hi ha algú, alguna persona el valor de la qual és infinit. Hem d’estar presents i intervenir cada dia, allà on la dignitat humana està amenaçada, on regna la injustícia, on les dones i els homes són rebutjats, espoliats i exclosos per persones farisaiques que creuen tenir en exclusiva la veritat sobre Déu i sobre el món. Aquestes persones desnaturalitzen la sal que haurien de tenir i treuen el gust de Déu en les persones que coneixen tot amagant la llum amb les seves incerteses i la seva negativa a la llibertat.

Les làmpades de l’època de Jesús no il·luminaven i lluïen per elles mateixes, sinó per l’oli que era el combustible que utilitzaven. Així doncs, perquè no ens fixem més amb el combustible que nosaltres utilitzem? El nostre combustible és Jesús ressuscitat!

Així doncs, com ho hem de fer per ser sal de la terra? Com ho hem de fer per ser llum del món?  La resposta és ben senzilla, Jesús ens diu “La gent ha de veure el que estàs fent bé”.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.