Respondre a la crida de Jesús és acceptar alguns trencaments

Diumenge 3r de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa

Amb la Carta Apostòlica Aperuit illis el Sant Pare Francesc estableix que el diumenge tercer de durant l’any, és a dir avui,  sigui el Diumenge de la Paraula de Déu. El Papa Francesc ha escollit aquest diumenge perquè ve a continuació de la Setmana de Pregària per la Unitat dels cristians i perquè l’escolta de la Paraula de Déu indica el camí per arribar a una unitat autèntica i sòlida.

La Paraula de Déu és una realitat fonamental de la Revelació de Déu al llarg dels segles. La Paraula de Déu neix i creix en nosaltres i amb nosaltres si, en la fe, acceptem que ressona en els nostres cors i que doni fruits sota l’acció de l’Esperit Sant. I per a nosaltres els cristians, al centre de la paraula de Déu, hi ha el misteri de Jesucrist, la paraula encarnada de Déu.

Avui, diumenge tercer de durant l’any, hem pogut escoltar la Paraula de Déu en les lectures que han estat llegides, i ens adonem com se’ns esperona a reflexionar sobre les divisions entre cristians i la manca, massa sovint manifestada per alguns, de poder arribar a una total reconciliació i saber-nos estimar els uns als altres com a veritables germans en Crist.

Després de ser batejat per Joan Baptista i que quan aquest va ser arrestat, Jesús va tornar a Galilea i es va quedar a Cafarnaüm. Galilea era una regió de mala reputació a Jerusalem i es deia que no era allà on calia buscar els veritables jueus, els purs i fidels a la Llei de Déu. Tot i així, Mateu ens afirma que el retorn de Jesús a Galilea és perquè es compleixi la Paraula de Déu pronunciada pel profeta Isaïes.

Mateu s’adreça als cristians que en la seva majoria provenen de la fe jueva i creuen haver-se confós de Messies i que han traït la fe dels seus avantpassats apropant-se als pagans. Citant al profeta Isaïes, Mateu busca tranquil·litzar-los, dient-els-hi que encara són fidels a la seva fe original. 

Isaïes es dirigia als jueus deportats pels assiris i segons Mateu, aquell poble que caminava en la foscor eren els pagans que habitaven Galilea. La llum era Jesús ressuscitat, de manera que ja no es tractava de pagans i de poble escollit. La Bona Nova no és només per a una elit, ni només per a uns quants. La Bona Nova és per a tothom. 

A la seva Galilea, a la vora del llac, Jesús diu “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes”. El seguiren quatre homes que vivien de la pesca. Aquesta crida de Jesús també ens concerneix a nosaltres, ja que Jesús passa per les nostres vides dient: “Vine, segueix-me”. La crida de Jesús, de vegades la sentim de lluny, com una veu que no arribem a entendre,  una veu que de vegades percebem com un xiuxiueig discret i persistent. 

De vegades vivim aquesta crida com el record viu d’un gran sí ja pronunciat abans. Respondre a la crida de Jesús és acceptar alguns trencaments. Els apòstols van deixar les xarxes, la barca, el seu pare, van experimentar un trencament amb l’ofici, els hàbits, el medi de subsistència però en canvi una gran seguretat al seguir Jesús. Seguir Jesús és caminar darrere seu, anar on ell va, treballar on ell treballa i acollir als qui ell acull.

Hem d’anar per tot arreu en el món perquè és allà on sempre trobarem Déu, allà on hi viuen dones i homes. Hem de renunciar als nostres èxits, a les nostres certeses, a les nostres pertinences supèrflues i a les nostres veritats, per poder seguir amb Jesús avui, com en el temps dels primers cristians.

Per convertir-nos cal acceptar-nos tal com som i acceptar els altres també tal com són, és a dir, canviar la nostra perspectiva envers ells. Així doncs, esforcem-nos en oferir als altres una mirada  que els ajudi a viure, que els faci reaccionar i els activi, que revelin el seu valor i la seva dignitat. Donar un canvi important en la vida per seguir l’exemple de Jesús, no és una qüestió individual; és junts, església i poble de Déu, que podem esperar veure realitzada la Bona Nova del Regne, ja que sent solidaris entre nosaltres, sempre serem solidaris de Jesús.

L’Església va néixer d’aquest retrobament de dones i homes amb Jesús ressuscitat; dones i homes que van sentir Jesús en els seus cors i que volien continuar la missió d’anunciar la Bona Nova. Sovint, alguns han oblidat aquest Jesús que van seguir, i això és una mica el que Pau denuncia, en la seva carta als corintis.

 A la comunitat de Corint hi ha desavinences i divisions per culpa dels qui proclamen l’evangeli, igual com podríem dir avui en dia: pertanyo a Luter o a la reina d’Anglaterra o al papa de Roma. Pau diu en la seva carta: les divisions internes i les disputes no tenen sentit, ja que proclamem el mateix evangeli,  proclamem la mateixa resurrecció i compartim la mateixa salvació per a tots.

Així doncs, seguint les ensenyances de Jesús que digué al onze apòstols, “Aneu per tot el món i anuncieu la Bona Nova de l’Evangeli a tota la creació”, siguem nosaltres també portadors de la Paraula de Déu a tot el món.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.