Cadascú de nosaltres podria parlar de múltiples dificultats familiars

Presentació del Senyor. Cicle A | Lectures de la missa

Quin interès pot tenir avui per nosaltres aquest relat de la presentació de Jesús al temple? L’experiència de Maria i Josep va ser sens dubte, única i extraordinària. Igual com nosaltres, no ho havien entès tot. L’evangeli ens ho recorda repetidament; van viure fets imprevisibles, com el naixement del seu fill en una situació de pobresa extrema, la fugida cap Egipte i l’estada a l’exili.

Maria i Josep són també una mica com nosaltres, perquè a la vida no tot és com voldríem que fos. No tots hem de fugir cap Egipte, no tots ens hem d’exiliar, però sí que la manca de salut i de mitjans econòmics, massa sovint ens fan passar per moments molt difícils.  A vegades els nostres cors queden compungits quan per exemple, una filla o un fill, emprèn mals camins que no podíem haver imaginat, o també si freqüenta amics i llocs inapropiats que ens fan témer el pitjor. Cadascú de nosaltres podria parlar de múltiples dificultats familiars: històries d’herències, baralles entre germans, problemes amb l’alcohol, les drogues, les malalties, la mort d’un fill al néixer, l’accident que genera ferits o la mort, les dificultats econòmiques per arribar a final de mes, en definitiva, tot allò que no funciona com ho havíem somiat. De vegades els esdeveniments ens sacsegen, les decisions que hem de prendre són punyents i massa sovint deixen profundes ferides. D’aquesta manera, tants i tants projectes meravellosos que havíem previst s’ensorren igual com els hi va passar a Maria i Josep. La seva única força era la confiança en la bondat i la fidelitat de Déu, perquè va ser Déu qui els havia cridat a seguir-lo, perquè va ser Déu qui havia pactat amb ells. Allò els va canviar el sentit de la vida.

En l’evangeli d’avui, es tracta de reconèixer el Senyor del Regne de Déu. Amb Simeó i Anna, contemplem el Nen Jesús que és presentat al Temple: el Temple del nostre cor. La meditació d’aquest esdeveniment ens ha de fer més fidels i més assidus en la construcció del seu Regne. Simeó i Anna ens recorden que aquest nen de Nadal no és cap més altre que el Senyor, és Déu mateix, Déu manifestat en la carn, que va arribar a complir el pla de salvació de Déu Pare per a la nostra humanitat que pateix. Jesús és realment l’alliberador, l’únic que veritablement pot fer-ho, complint totes les nostres expectatives i tota la nostra esperança. Però només ell ens pot apartar de la tirania de la mort, revelant-nos la verdadera cara de Déu: la cara de l’Amor.

Les dificultats que sorgeixen en les nostres vides no desapareixeran pel sols fet de ser cristians o perquè preguem demanant que tot s’arregli; no, res no canvia pel sols fet de tenir fe, però tot i així, sí que tot canvia, perquè la nostra vida té sentit, fins i tot en el centre de la seva aparent esterilitat, fins i tot en el moment en què, com passa amb Maria, una espasa ens traspassa el cor. 

L’Església primitiva va reconèixer en Jesús la salvació i la llum que ens acompanya, però això no va ser fàcil i van sorgir problemes. Simeó manifesta que Jesús és un signe de divisió perquè ens obliga a prendre decisions i a posicionar-nos. De vegades és difícil i dolorós, però no estem sols en aquest camí; Déu sempre ens hi acompanya, alleja la càrrega de l’existència, de les penúries, i també de la duresa de la vida tot aportant-nos consol, perquè Déu sempre és amb nosaltres.

Jesús, el Fill de Déu, el Salvador dels homes va ser un infant com nosaltres, un adolescent amb els mateixos problemes que nosaltres, un home com nosaltres; va viure les mateixes realitats que nosaltres, els mateixos goigs, els mateixos desitjos, les mateixes pors, els mateixos patiments, les mateixes ansietats. 

Va viure una vida totalment humana, tret del pecat, ens dirà Pau en una de les seves cartes. Així doncs, també podem i hem de viure com a filles i fills de Déu en el nostre món.

Igual com Josep i Maria, tenim motius suficients per sentir-nos sorpresos i meravellats de tot el que ens succeeix vivint amb Ell i avui ens és donada l’oportunitat de deixar-nos renovar en el nostre ardor espiritual i en el nostre caminar seguint les petjades de Jesús.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.