L’anyell és el misteri de l’amor, el símbol del perdó i de la misericòrdia

Diumenge 2n de durant l’any. Cicle A | Lectures de la missa

L’Evangeli d’avui ens parla de l’Anyell. En aquells temps els israelites tenien els anyells com a una de les més importants fonts d’economia i per això eren molt valorats, tant que quan volien fer una ofrena a Déu, sacrificaven aquests animals.

Mentre els israelites viatjaven pel desert fins a la terra que Déu els havia promès, van construir un tabernacle, una estructura similar a una tenda, pensada per ser un lloc de culte. Prop de l’entrada, els sacerdots oferien sacrificis d’animals a Déu, generalment anyells.  Vessaven la seva sang per alliberar les persones del seu pecat i els cremaven damunt l’altar.

Així doncs l’animal moria en lloc de la persona que havia pecat. A la paret del tabernacle, a l’altra banda de la taula, hi havia un suport amb llànties per donar llum i era responsabilitat dels religiosos vetllar perquè les llànties estiguessin sempre plenes d’oli i no s’apaguessin.

Avui, des de l’inici de l’evangeli de Joan, hem sentit com Joan Baptista deia als seus deixebles “Mireu l’Anyell de Déu, el qui treu el pecat del món ”. El veritable Anyell és Jesús. L’anyell és el misteri de l’amor, el símbol del perdó i de la misericòrdia, l’anyell és el que salva al seu poble, el que dona la seva vida en remissió dels pecats.

Joan Baptista coneixia bé Jesús ja que eren cosins, però al ser il·luminat per l’Esperit Sant reconeix en Jesús l’Anyell. És la gran revelació de Joan Baptista i, per això, només la llum que dona l’Esperit Sant ens permet veure-hi. És deure doncs, de tots els veritables cristians, assegurar-nos que l’esperit Sant bufi a les nostres esglésies perquè la veritat de Jesucrist sigui vista per a tothom. Si som fidels, també la humanitat veurà que Jesucrist és l’única Llum que pot salvar el nostre món, és en definitiva la llum que ens ha d’unir.

La carta de Pau als Corintis que avui comencem a llegir, i que anirem continuant en properes celebracions, menciona l’alegria d’estar compromesos amb moltes altres persones en l’aventura, és a dir, en el camí de la fe; i és estimant-nos els uns als altres, com el món veurà que som autèntics deixebles de Jesús

Tanmateix, en aquella comunitat hi existien discòrdies tal com Pau diu més endavant en la seva carta als corintis. Les fonts de conflicte, les divisions, la gelosia, les xafarderies, les crítiques, les animositats, les rivalitats, l’orgull, totes aquestes coses potencien les disputes i la divisió.

La fragilitat és també una de les causes que poden trencar el treball en equip i la unitat. Jesús intercedeix per nosaltres, perquè siguem un, un sol Cos, una sola ànima, un sol esperit en el combat en l’amor. Jesús prega per nosaltres. Ell no està aquí per jutjar-nos. Té la bona actitud de cor que també nosaltres hauríem de tenir.

Després de 50 anys d’esforços ecumènics, continuem resant en esglésies diferents i mantenint antics desacords, a discutir per petites futileses i per velles històries de fa més de 500 anys. Ortodoxos, catòlics, protestants, jueus i musulmans es maten entre ells a l’Afganistan, Irlanda i Israel. La unitat ha de ser primordial a l’Església i per això la desunió entre creients i cristians ha estat i continua sent escandalosa. Per mantenir-nos fidels a Crist, ser veritablement un poble de Déu, dur a terme el nostre bateig, hem de ser un de sol, ortodoxes, protestants, catòlics, tots junts.

Aquesta setmana, del dia 18 al 25, és la setmana de la pregària per la unitat cristiana. Cal que descobrim una nova dimensió de la comunió fraternal. Durant aquesta setmana i sempre, preguem i treballem, amb les nostres germanes i germans d’altres religions, per tal que aquesta unitat del poble cristià per la qual Jesús fou batejat pugui esdevenir una realitat viva i visible.

Que així sigui.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p.