Després del seu baptisme, Jesús empren el camí del compromís

Homilia de mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p. Llerona,  12 de gener de 2020.  Baptisme del Senyor. Cicle A | Lectures de la missa

Sense necessitat d’observar un ordre cronològic, la litúrgia evoca avui el bateig de Jesús. Aquest bateig és més aviat intrigant, ja que ens podríem preguntar: Per què Jesús és batejat per Joan Baptista quan en realitat ell no necessita ni un guia espiritual ni una purificació? Quin és doncs el missatge que ens vol transmetre el text de Mateu? Per als primers cristians, inclòs Mateu, Jesús no necessitava això. No necessitava ser purificat: era ell qui purificava molt més profundament que no pas Joan Baptista. 

Jesús no necessitava ser salvat: Va ser ell qui va salvar tothom amb el seu naixement, vida, mort i resurrecció. El text de Mateu ens ofereix un petit diàleg en el què Joan queda sorprès per la decisió de Jesús, ja que més aviat hauria de ser ell el batejat per Jesús. Però Jesús va insistir a realitzar el ritu: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer».

Jesús insisteix perquè és un gest molt important i ple de simbolisme. En els evangelis, Jesús parla de la seva passió i mort en termes de bateig. El ritu baptismal que ara rep, demostra que des del començament del seu ministeri va avançant cap a la seva passió. Així mateix, Jesús és l’inici i el cap d’un nou poble de Déu, d’un nou Israel, i és per això que reviu simbòlicament la història d’Israel.

  • Just després del seu naixement, marxa cap Egipte, igual com els fills de Jacob.
  • Herodes mata els sants innocents igual com el faraó fa matar a tots els fills homes dels hebreus.
  • Jesús passarà quaranta dies al desert, de la mateixa manera com Israel hi va passar quaranta anys.
  • Ara, just abans d’anar cap el desert, es submergeix en les aigües del baptisme, igual com Israel va travessar el mar Roig.

Hi ha encara més en aquest baptisme. En la tradició jueva, s’esdevé jueu per naixement, però Jesús forma part d’una recerca més autèntica de Déu i no té cap mena de vergonya ni de resistència a afegir-se als corrents espirituals que hi ha en el seu temps i proposats per Joan. 

Així, Jesús va instituir el ritu del baptisme pel qual un es converteix en membre del poble de la Nova Aliança. Tots els cristians passaran per les aigües que Jesús santifica amb seu baptisme i tots rebran el mateix esperit que descendeix sobre Jesús. Si el bateig donat per Joan té inicialment un significat penitencial, la recepció d’aquest bateig per part de Jesús marca el principi d’una nova etapa ja que Jesús va molt més enllà de l’acte penitencial, Jesús convida a entrar al Regne de Déu.

Déu diu del seu Fill, en l’evangeli d’avui: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut». Al entrar en la seva missió (a la seva vida pública), Jesús és identificat com a Fill. Aquestes paraules, Fill de Déu ens han de sorprendre, precisament a nosaltres que volem construir l’Església del demà seguint Jesús. Efectivament, després del seu baptisme, Jesús empren el camí del compromís i s’implica, com a home, en un entorn determinat que té la seva pròpia mentalitat, els seus propis costums i el seu llenguatge.  Jesús ve a complir la seva missió, la missió encomanada per Déu Pare!

Nosaltres som ara, tot seguint Jesús, portadors d’aquest amor que el Pare li va mostrar, testimonis d’aquest “servir amb amor”, que és la marca de l’amor de Jesús, un amor que ens empeny cap endavant, un amor rebut pel Pare, viscut en Jesús, i dinamitzat per l’Esperit Sant. 

El Baptisme de Jesús ens recorda el nostre propi baptisme perquè Jesús és també un esdeveniment important en la nostra vida, ens recorda que som els fills estimats del Pare, germanes i germans de la gran família cristiana. Ens recorda també que tenim una missió important i especial en aquest món, i és que Déu ens ha donat un nom i Déu compta amb nosaltres, sobretot pel nostre testimoni d’amor pels altres, per dur a terme una mica del seu pla de salvació al món.

Amb l’aigua del baptisme, participem en la mort i la resurrecció de Jesús. Ens submergim en l’aigua per simbolitzar la nostra mort al pecat i en sortim per viure una nova vida amb Jesús. Amb l’aigua del baptisme, Déu confia una missió a Jesús i als homes: la missió universal de la salvació. Tots els batejats tenen el seu lloc al cel i en el cor de Déu Pare. El baptisme no és només una mica d’aigua vessada en el cap, ni tampoc algunes paraules, tot i que dites amb fe i vocació, sinó que tot això constitueix aquesta dimensió d’eternitat que tots portem dintre nostre.

L’aigua del baptisme és un símbol de vida i és essencial per a la vida.

Ens pertoca a cada una i cada un de nosaltres, en el decurs de les nostres vides, viure seguint les petjades de Jesús i proclamant la Nova Bona.

Que així sigui.