Els Reis Mags són homes amb esperit i cor oberts a allò inesperat

Homilia de mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p. Llerona,  6 de gener de 2020.  Epifania del Senyor. Cicle A | Lectures de la missa

Aquesta història de l’estel i els mags ens pot semblar insòlita i meravellosa. Tot i així, hi ha experts en astronomia que volen trobar-hi fonaments científics; parlen de la conjunció al cel de Júpiter i Saturn o del pas d’un estel fugaç. Tot i que això fos cert, no és on es troba l’essència del missatge d’aquesta història, no és ni un bonic relat, ni un reportatge que ens vulgui explicar els fets reals. És un Evangeli, és a dir, una Bona Nova.

Mateu vol demostrar que Jesús compleix amb tot allò que deien d’ell els escrits bíblics com a descendent de David. Mateu no fa un relat descriptiu de la infància de Jesús com ho farien els nostres diaris avui en dia; Mateu ens parla del destí de Jesús per a la comunitat cristiana després de Pasqua. Després de la mort de Jesús, els cristians vivien en un entorn hostil perquè els cercles jueus els rebutjaven al considerar-los una secta herètica. Per tant, era important mostrar la continuïtat entre la fe cristiana i la Bíblia. Segons el pensament de Mateu, Jesús viurà i realitzarà en el decurs de la seva estada amb nosaltres el que els escrits bíblics havien descrit sobre la vida del poble de Déu. Aquelles persones, aquell poble jueu, van experimentar l’opressió i l’exili i va ser el mateix per Jesús en la seva infantesa. Mateu agafant el text d’Isaïes, vol demostrar que Jesucrist és la llum que ha ressuscitat per a totes les nacions. El poble d’Israel ja no és l’únic poble de Déu, els pagans de tots els orígens també són escollits per Déu, que es revela a ells primer de tot. Sant Pau ho diu explícitament en la seva carta als Efesis.

Per què Déu, encarnat per un infant, neix en la misèria? Per què l’estel que neix al cel es situa damunt del pessebre i no al damunt del palau d’Herodes? Per què el poder, tal com el conceben els éssers humans, no és el poder real? Mateu posa en escena ​​el rei Herodes. Al començament l’anomena amb el seu títol: Herodes el Gran, després el rei Herodes i al final de la història, només Herodes; com si aquell personatge que es creia molt important s’anés fonent de mica en mica. Mateu suggereix així que el rei és un altre, ho és el rei veritable. Els valors reals no són els que es mostren amb insolència als ulls de la gent, riquesa, força, poder, individualisme: tot això no són valors evangèlics. Durant aquest temps de Nadal ens adonem encara més de com està constituïda la nostra societat, una societat de consumisme exacerbat i amb afany d’aparença davant els altres. 

Els Reis Mags són homes amb esperit i cor oberts a allò inesperat, allò desconegut. Es mouen, es comprometen a fer camí cap el desconegut, a emprendre una aventura. 

Aquests mags són portadors d’una Bona Nova per a nosaltres. Tots sense excepció són cridats per Déu, tots reben la paraula de salvació dirigida per Déu i així els forasters, els estrangers, es van atrevir a reconèixer un nen. 

Esdevenir deixeble de Jesús de Natzaret, seguir-lo durant la nostra vida aquí i ara és emprendre un camí ple de sorpreses, un camí aspre i costerut que un dia passa per la creu. Però també és un camí de molta alegria. És un camí que condueix a una nova vida quan la tomba s’obre al matí de Pasqua.

Déu segueix un nou camí, desconegut per als grans, per aquells que es creuen importants i Déu habita en el cor dels pobres, dels oprimits i dels exclosos. Déu és desconcertant, i el més important és cercar-lo, començar a descobrir-lo, conèixer-lo i deixar-se transformar per ell que sempre ens porta pel seu camí, que és el bon camí.

Que així sigui.