Jesús és la Paraula que trenca el relatiu silenci de Déu

Homilia de mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p. Llerona,  5 de gener de 2020. Diumenge II després de Nadal. Cicle A | Lectures de la missa

Totes les lectures d’avui estan plenes de rics continguts i valdrà la pena que en els propers dies agafem la Bíblia i els rellegim amb calma i atenció.

En la primera lectura del llibre de Siràcida, ‘Elogi de la saviesa’ hem sentit aquestes paraules: “Jo he sortit de la boca de l’Altíssim i com una boira he cobert la terra” i també “Abans que el temps comencés, em va crear”. Aquesta primera lectura d’avui, constitueix un dels grans elogis de la saviesa divina: s’identifica d’una banda amb la Paraula personificada de Déu i de l’altra amb l’Esperit diví. 

La segona lectura és com un himne amb el què Pau comença la carta als cristians d’Efes dient: “Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió” i diu també “Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell”.

I la tercera lectura, l’Evangeli d’avui, que és el mateix que vam sentir en la missa del dia de Nadal, ens torna a recordar el que és la Paraula, Paraula amb majúscula; es tracta d’un evangeli que no sempre resulta fàcil d’entendre però que cal meditar. En ell hi hem sentit: “El qui és la Paraula, Déu,  es va encarnar en Jesús i plantà entre nosaltres el seu tabernacle….  i arrel d’aquesta encarnació és Nadal”.

Per Nadal celebrem la Paraula, que és Déu, que es va encarnar en Jesús i que Jesús és la Paraula de Déu. Déu ja havia revelat el seu poder etern a través de la creació i havia enviat els seus profetes, però tot i així Déu havia restat ple de misteri i invisible. En algun moment Déu es va voler revelar i començà a parlar d’una manera molt clara. Com? Doncs manifestant-se amb Jesús, i Jesús és la Paraula que va trencar el relatiu silenci de Déu, relatiu perquè Déu, com he dit abans, ja s’havia manifestat a través de la creació i els seus profetes. Així doncs, la Paraula de Jesús és Déu mateix, però un Déu diferent del que pensaven els homes: és el Déu trinitari que és Pare, Fill i Esperi Sant, és el Déu de l’amor, és un Pare misericordiós que estima l’home i per això Jesús ens indica el camí de la veritat per revelar-nos a Déu.

Així doncs, es pregunten alguns, si Jesús és la Paraula, ja no cal Déu?

Massa, avui en dia, d’aquesta ‘Paraula’ en fan oïdes sordes. Déu ja no forma part dels seus hàbits i en qüestionen la seva existència. L’ateisme, el pensament d’aquells que rebutgen la creença en l’existència de Déu, ja no és només el problema d’uns pocs: afecta un nombre creixent de dones i homes, tant, que es converteix en un fenomen de la nostra civilització

En aquests dies de Nadal, en els que cerquem felicitat, retrobament familiar, perdó i reconciliació, l’eina més potent per viure’ls a fons és sens dubte l’amor, un amor que en el seu punt més àlgid trobem ja en el primer manament lliurat a Moisès:  “Estimaràs Déu sobre totes les coses.” Però sabem què vol dir exactament? Quin és el significat del primer manament?

Per poder entendre’l és imprescindible entendre clarament què és Déu. Està clar que aquest manament indica que el més important de tot és estimar Déu, però si no sabem què o qui és exactament, no ho podrem fer.

Recordem el que dèiem en la segona lectura: “Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió”,  i diu també “El qui és la Paraula, Déu,  es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”.

Doncs això és Nadal, Nadal és Déu que es va encarnar en Jesús i Jesús és la Paraula de Déu que ve per la nostra salvació. Estimant Jesús estimem Déu i estimar Déu és complir el primer dels manaments.

Encara estem en temps de Nadal i Nadal, ens parla de tendresa i d’esperança, perquè “Déu és amb nosaltres” tal com ens diu el papa Francesc, perquè “Déu es fia de nosaltres” i s’ha encarnat en Jesús que és la Paraula. Nadal és temps de tornar a redescobrir Déu, el Déu-amb-nosaltres, redescobrir-lo en els apàtrides, els que estan sols i sense família, els sense sostre, els empresonats injustament, els exiliats, els que ploren, els immigrants tant sovint rebutjats per la nostra societat, els qui mai no s’han sentit estimats, els que sofreixen en les guerres, els malalts, els ancians que viuen sols i en aquells que han perdut l’esperança.

Però només hi ha una única manera de viure el Nadal i és celebrant-lo oberts als signes dels temps, oberts a les inquietuds de tothom, oberts a tot el món, i dic tot el món pensant en els que viuen en l’últim racó de la terra; només així podem viure realment Nadal.

Aquest any, en la Nadala de la nostra parròquia hi ha escrit un fragment del Benedictus, és a dir del Càntic de Zacaries, el marit d’Elisabet i pare de Joan, que diu així: “Perquè ens estima, ens visitarà un sol que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau”.

Doncs aquest sol ja és aquí amb nosaltres, és la Paraula de Déu, encarnada en Jesús, i tots nosaltres estem cridats a difondre i ser veu d’aquesta Paraula!

Estimades germanes i germans, Nadal és això, és la Paraula de Déu en Jesús que ha visitat el seu poble i tant de bo sapiguem descobrir-lo en tots els que ens envolten proclamant sempre aquesta Paraula que és la de Déu fet home.

Que així sigui.