Acollir el pla de Déu com Maria

Homilia de mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p. Llerona, 1 de gener de 2020. Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu. Cicle A | Lectures de la missa

Les primeres pàgines de l’evangeli de Lluc ens presenten el pla de Déu per a Maria que són l’anunci del naixement de Jesús. Ens trobem davant d’un gran projecte de Déu, les múltiples implicacions del qual no van ser enteses per Maria en els primers moments. Aquest és el significat de les paraules que trobem en l’evangeli que acabem d’escoltar: «Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors», però «Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava».

La seva primera reacció va ser la de confiança i disponibilitat, actituds que li van permetre, malgrat l’obscuritat que envoltava els esdeveniments que va haver de viure, acollir el projecte de Déu i abandonar-se-hi amb confiança total i esperança. Però tot això Maria ho va fer dedicant temps a la maduració del que era el teixit misteriós de la seva vida, és a dir, dedicant temps a la meditació i a la reflexió. Així va ser com va poder entendre el pla de Déu i comprometre’s amb fe, malgrat els trastorns que allò suposava.

És aquesta figura de Maria la que ens ofereix la litúrgia a principis d’aquest any que avui estrenem. El nou any s’obre davant nostre, però sense saber que és el que ens reserva. Igual com el que ara hem acabat, el 2019, creiem que sens dubte també estarà format per un cert nombre d’alegries, però també de tristeses i decepcions. Estarà fet de treball, aprenentatge, activitats diverses, en definitiva, mil i una coses, però, a través de tot això, és possible que si fem com Maria, hi puguem descobrir el rastre de Déu i comprendre la seva presència i el seu projecte pel que fa a nosaltres.

Cadascun dels que avui ens hem reunit aquí per celebrar un cop més la Eucaristia, amaguen dintre nostre una part d’aquest misteri. De fet, totes i tots, en un moment o altre ens trasbalsem per esdeveniments que ens sacsegen, però sense que en puguem descobrir de seguida la seva importància o significació. Molt sovint no entenem per què ens passa una cosa així, ja sigui positiva o negativa. No entenem com hem pogut passar per un tal calvari, ni com és que hem viscut un esdeveniment tan feliç o infeliç. De vegades les nostres vides s’omplen de tantes reunions, obligacions professionals, activitats de tot tipus, que ni tan sols podem deixar de preguntar-nos on som i cap a on anem.

La manera com Maria va viure el que li passava, és a dir reflexionant i meditant per descobrir el pla de Déu, ens pot inspirar i servir de model. Es tracta simplement de crear un espai interior i dedicar-hi una mica de temps. Acollir el pla de Déu pot ser una font de moltes benediccions, Maria en va ser l’exemple més bonic.

Inspirat en Maria, voldria, com a diaca servidor i responsable d’aquesta parròquia, aprofitar aquest dia de Cap d’Any, dia en el que tots els desitjos són per el més bo i millor pels 366 dies que venen, invocar la benedicció de Déu per cadascun i cadascuna de vosaltres. Perquè ser beneïts per Déu ens permet entrar en una relació més gran amb ell, és viure de cara del Senyor, en la més límpida reciprocitat. És tastar la seva pau, és sentir-nos plens del seu amor. És aquesta rica i inesgotable realitat que tradueix les paraules de la benedicció inspirada per Déu a Moisès, que ja hem escoltat en part en la primera lectura i que diu:

«El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: “Comunica això a Aaron i als seus fills: Beneïu els israelites amb aquesta benedicció: ‘Que el Senyor et beneeixi i et guardi. Que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu. Que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la pau’. Quan ells pronunciaran el meu nom sobre els israelites, jo els beneiré”».

És inspirant-me en aquesta bella pregària que demano al Senyor que us beneeixi. Així doncs jo demano al meu Déu i Senyor:

Beneeix Senyor aquest nou any, beneeix cadascun dels nostres dies, no només els dies feliços, sinó també els dies de tristesa, cansament i desànim. Quan siguin feliços i alegres, ensenya’ns a agrair-te’ls i quan siguin tristos, ensenya’ns a netejar-los i purificar-los de tot egoisme i a dirigir-nos cap a tu en una pregària sincera.

Beneeix, Senyor, les nostres famílies, de manera que dins de cadascuna d’elles l’amor constitueixi el vincle d’unitat i harmonia. Beneeix els pares, recolza’ls en les seves responsabilitats i en tots els esforços que realitzen per garantir un futur feliç als seus fills. Beneeix els nens perquè, seguint l’exemple de Jesús, creixin sota la mirada de Déu.

Beneeix, Senyor, tots aquells que pateixen, ja sigui per malaltia, dol, desamor, violència física o psicològica, indiferència i gelosia dels altres, solitud, injustícia, mala distribució de la riquesa, guerres o altres mals, que descobreixin que estàs a prop d’ells en totes les circumstàncies i que puguin experimentar alleujament i consol.

Beneeix, Senyor, totes i tots els que estimem, totes i tots amb els qui ens trobarem durant aquest any, de manera que a través del nostre amor, de les nostres amistats i de les nostres trobades, puguem sentir la teva proximitat i el teu amor que donen vida i transmeten felicitat als altres.

Beneeix també aquells que no estimem massa i també els que no ens estimen, de manera que superem els prejudicis o les antigues rancúnies.

Beneeix Senyor, les nostres cares, perquè irradiïn alegria i que aquesta alegria sigui contagiosa.

Beneeix Senyor, aquesta comunitat parroquial, de manera que durant el proper any puguem estar atents a les necessitats dels uns als altres, a les necessitats dels més desafavorits entre nosaltres i obrir-nos a la sol·licitud i a la compartició.

• Igual com Maria, doncs, que “recordava tots aquells esdeveniments i els meditava en el seu cor”, que tots aquests desitjos i aquestes pregàries, estimades germanes i germans, arribin també als vostres cors i us facin tastar la felicitat.

A totes i tots vosaltres, feliç i sant any nou 2020!
Que així sigui.