Homilia de mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p. Llerona, 25 de desembre de 2019. Nadal. Solemnitat amb Octava. Cicle A | Lectures de la missa
Avui en dia fins i tot els que no són cristians celebren Nadal. És una oportunitat per conèixer amics, intercanviar regals o reunir-se amb la família, però molt sovint no hi ha res de veritablement cristià en aquestes celebracions. El Nadal és una altra cosa que el que es manifesta als carrers il·luminats de les ciutats, els aparadors de les botigues i magatzems i també àpats…
Maria va donar Jesús al món, però el pròleg de Joan és més abstracte que l’encantador relat de la nit de Nadal. Ja no hi ha nadó, els àngels se n’han anat, els pastors també, Josep i Maria tampoc hi són. El nen Jesús s’ha convertit en la paraula. El text de Joan és el resultat d’una reflexió sobre el sentit del Nadal. Per Nadal, Déu té la consistència de la nostra carn, té la cara d’un home o d’una dona, d’un veí, i és en aquesta direcció que hem de buscar Déu en termes d’amor, justícia i pau.
El motiu de celebrar el Nadal és el misteri de l’encarnació: Jesús va néixer a Betlem i va néixer de la Verge Maria, completament Déu i plenament humà, i encara viu!! (aquest és el misteri de la Pasqua). El podem conèixer avui personalment. És una persona que ens estima i amb qui avui podem parlar i fer festa.
Al principi era la Paraula, la Paraula de Déu, i la Paraula era amb Déu, i la Paraula era Déu.
Al principi va ser el gen HIRA… Quan l’ADN del pare es troba amb l’ADN de la mare per primera vegada, el material genètic patern ha de patir una transformació subtil per poder actuar i combinar-se amb l’ADN matern. Els investigadors han identificat el gen que permet fer aquest pas crucial en la formació de tota la nova vida. Aquí és on entra el gen HIRA que salva la vida. Però no importa quin sigui el gen, el que importa veritablement és que la vida ens ve de Déu, donada per Déu, perquè així ho volgué Déu en la seva creació i per aquest motiu tots som fills de Déu. Estem a la seva imatge i és ell qui ens fa viure.
Al principi va ser el crit… És pel crit que el nounat anuncia la seva arribada. La seva primera signatura és la seva empremta de veu. La seva veu es fa única des del naixement i el continuarà personalitzant al llarg de la seva vida. Tots el pares reconeixem la veu dels nostres fills. La seva veu és seva, única i els li pertany. La seva ment la pensa i el seu cos la reprodueix. Però la seva veu, com també la paraula, són per ser donar als altres. Entrant a les seves orelles, entra dintre d’ells i hi posa la seva empremta. La Paraula ben rebuda i ben acollida ens fa entendre el Regne de Déu.
Al principi era el Verb… Al principi, era un nou missatge d’esperança basat en l’intercanvi de la Paraula, la comunió d’homes i dones, en una Església per renovar pel poder del Verb. Sempre és un nou començament, Nadal és cada dia de les nostres vides.
El Nadal és des d’ara Déu que es revela, és Déu que apareix davant l’home. Déu ja no és un ídol en un temple ni un poder llunyà i invisible. El camí per reconèixer-el passa per les cares de les persones que ens són properes, passa per la cara del nostre proïsme. Tot el que il·lumina aquestes cares il·lumina el camí cap a Déu; tot el que enfosqueix o desfigura aquestes mateixes cares fa inaccessible el descobriment de la llum. Només ens cal veure en què es converteix l’home, en un món que ja no veu Déu.
Si la novetat del Nadal encara és capaç de trasbalsar els nostres cors i de revifar la nostra esperança, ara és responsabilitat nostra mantenir aquesta llum al nostre món tan ple de foscor i de tenebres. El Nadal és reconèixer que l’última paraula de Déu és la proximitat, la tendresa, l’única força de l’amor, i no la violència, el judici, la intolerància, el dogmatisme i el terror. El Nadal és reconèixer que hem de dir l’última paraula.
De fet, Nadal és més que l’aniversari de la vinguda de Jesús. És la festa del nostre nou naixement. Tots som nounats. Ja no pertanyem a nosaltres mateixos, som de Jesús, el primogènit de tots els homes i pertanyem a Déu.
Avui encara, el Fill de Déu neix dintre el cor de cadascun de nosaltres i intenta retrobar-nos. Així doncs, un cop més, celebrem dignament aquest gran esdeveniment tot dient Feliç Nadal a totes les dones i a tots els homes de bona voluntat.
Que així sigui.
