Jesús és tan real, present i eficaç com fa dos mil anys

Homilia de mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p. Llerona, 22 de desembre de 2019. Diumenge IV d’Advent. Cicle A. | Lectures de la missa

Durant la nit de Nadal, m’agrada imaginar a Maria embarassada i Josep, que es troba a prop d’ella enduent-se-la cap a casa. Aquesta escena que l’Evangeli ens descriu avui ens explica la proximitat de Déu amb nosaltres.

Molt sovint, quan vull parlar de religió o de Déu amb les persones que venen a veure’m, la parella compromesa per a un matrimoni o els pares per un bateig, intento aprofundir en ells. Els pregunto: “Qui és Déu per vosaltres? Quina imatge teniu de Déu? Les respostes solen ser bastant vagues. És molt rar que diguin que Déu és Jesús. Com si això fos massa senzill, com si els avergonyís. Diuen: “És l’ésser suprem” o “Creiem que hi ha alguna cosa per sobre de nosaltres” o fins i tot “Déu és el creador, és el que estava al principi i qui ho ha creat tot”. I si un està influenciat per la nova era de les modernes tecnologies, hom defineix Déu com l’energia del món o com una força misteriosa del cosmos. Aquestes maneres de parlar de Déu no són necessàriament falses. Però fan de Déu un núvol, una idea, un quelcom més que no pas una realitat. Tot això no diu massa. No diu res sobre la personalitat de Déu, els sentiments que pot tenir per nosaltres, el que pot fer per nosaltres.

Quan miro la Verge embarassada, tinc una idea completament diferent de Déu. Maria va sentir Déu moure’s en el seu ventre com qualsevol dona que engendra un fill. Ella sap que Déu té peus i mans. I jo també ho sé. Sé que Déu va venir a habitar la terra, un petit racó en l’immens univers. Va triar de viure igual com jo visc i per això està interessat en mi. M’estima, així ho va dir.

Déu no va fingir, no es va revestir amb una capa humana durant el temps de la seva vida terrenal i després ens va abandonar. El seu nom és Emmanuel, és a dir «Déu amb nosaltres», va dir el profeta. Jesús va morir i va ressuscitar, està viu! Realment està viu! Viu amb nosaltres d’una altra manera, però és tan real, tan present, tan eficaç com ho era fa dos mil anys. Ara, jo també el porto dins meu. És amb ell que combregaré en l’Eucaristia aquest matí. És d’ell que m’alimentaré dintre d’una curta estona. I es quedarà amb mi, en la meva vida quotidiana, igual com es va quedar amb la Verge després del seu naixement.

Ho anem repetint des del començament de l’Advent, Jesús va venir a convidar-nos a realitzar el somni del Pare, a construir un món millor, un món de justícia, de pau, un món d’amor. No vol dir que s’hagi allunyat, que ens hagi deixat sols. Continua estant involucrat i participant en la realització d’aquest gran projecte.

Tinc un bon amic, comptable de professió, que té grans responsabilitats professionals i, com molts de nosaltres, també té problemes familiars. El vaig veure fa unes setmanes i li vaig preguntar com anava tot, la feina, la família…..  Em va respondre: “Va molt bé. Ja no tinc més problemes, els deixo amb el meu amic al matí i ell els cuida. Prova-ho tu també. Però cal deixar-ho de veritat i després no pensar-hi més”. Alguns diran que el meu amic té una fe ingènua. Doncs sí, en té una, però prefereixo la seva fe que una que digui simplement: “Hi ha alguna cosa per sobre”.

La història de Maria i Josep que acabem de llegir a l’evangeli també pot semblar ingènua, però em diu qui és Déu i què fa per mi. Ell no està per sobre meu, és al meu costat. No tan sols va fer alguna cosa per mi al començament de la meva vida, sinó que també m’acompanya cada dia, cada dia és amb mi. No és una simple i lleugera energia, és una persona amb qui puc contactar. El seu nom és Jesús, el “Déu que salva”. És ell que celebrarem per Nadal. No es tracta d’un feix d’energia que ens pot caure al damunt en qualsevol moment, senzillament un nen petit al ventre de la seva mare.

La trobada de Jesús per Nadal ens ha de permetre sortir del món de l’exterioritat i el soroll, per assolir la interioritat i l’escolta. Ens hauria de permetre veure el món amb la mirada d’un infant, és a dir amb més simplicitat i transparència. No es tracta ni de somiar ni de fugir a un altre món, sinó de veure i viure aquest món, de manera diferent. És a dir que hem de canviar la nostra visió del món.

Déu és la font de vida, font de bondat i font d’amor; Déu viu al fons del cor de cada un de nosaltres i parla i hi dona l’impuls de la vida i de l’amor als altres. Aquest amor ens condueix a actuar i Déu actua des de dins. Cada dia és Nadal, quan descobrim la riquesa de la gent que està amb nosaltres i els infinits tresors als quals tenim accés simplement compartint amb el nostre proïsme.

Per Nadal, renaixeré i viuré, perquè sé que Déu vol utilitzar les meves mans per guarir, les meves orelles per escoltar, el meu cor per estimar i tot el meu ésser per servir els altres.

Que així sigui.