Maria, mare de tots els infants que fugen de la guerra

Homilia de mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté d.p. Llerona, 8 de desembre de 2019. Immaculada Concepció i diumenge II d’Advent. | Lectures de la missa

Ja hem entrat al temps d’Advent, aquesta és la segona setmana, se’ns convida a preparar-nos per celebrar el naixement de Crist. El temps d’Advent és també la invitació a reviure en nosaltres el desig de la gloriosa vinguda del Senyor tal com proclamem en el Credo: “Seu a la dreta de Déu Pare Totpoderós i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts”.

En la litúrgia de la missa d’aquests últims dies, per preparar-nos per a l’Advent, hem anat llegint el que s’anomenen discursos escatològics, que ens parlen tant de la mort com de la resurrecció de Crist, però també dels temps finals, de la gloriosa vinguda de Crist i de les batalles que es desenvolupen al món, des de la primera vinguda del Senyor que celebrem per Nadal i la segona vinguda que estem esperant. Estem parlant de guerres, problemes i desastres molt preocupants, però l’objectiu d’aquests discursos no és espantar-nos sinó despertar-nos.

D’aquests textos sorgeixen elements fonamentals que és bo meditar en aquesta època de l’Advent.

En certa manera, les Escriptures ens avisen i volen tornar-nos a allò que és essencial. L’esplendor dels nostres edificis, dels nostres monuments i de les nostres organitzacions no són immortals. Què queda de les brillants civilitzacions que ens han precedit? Què quedarà de les nostres estructures i tècniques? Un dia, tot això desapareixerà;  tot allò que no sigui veritat i caritat passarà i desapareixerà.

En l’ambient actual de crisis i guerres, en un món de violència i desastres, se’ns convida a tenir lucidesa: Lluc en el capítol 21 verset 8 ens diu “Estigueu alerta, no us deixeu enganyar”. Sempre apareixen falsos profetes disposats a atorgar-se a si mateixos títols i poders que no els pertoquen. Els cristians estem cridats a resistir l’adulació dels impostors, i que per cert, n’hi ha molts. Jesús ens demana que no els escoltem, que no els seguim, que els obviem. No es tracta de seguir els profetes que anuncien desgràcies o èxits, sinó de seguir Jesús, que pren el veritable camí de la humilitat i el servei, seguir les petjades de Jesús és sens dubte el camí que ens ha de portar a la vida eterna.

Així doncs en aquest temps d’Advent, i mentre revifem la nostra esperança de la vinguda del Salvador, l’Església ens proposa celebrar la festa de la Immaculada, que posa esplèndidament davant la nostra consideració la figura eminent i admirable de Maria, escollida per a portar al món el Messies, i associada a la seva obra salvadora perquè va viure, en si mateixa, d’una manera modèlica i perfecta, l’obra de redempció volguda per Déu a favor de tots els homes.

No hem de confondre la Immaculada Concepció de Maria amb la seva virginitat, castedat o puresa, perquè significa això, i molt més encara. Immaculada significa neta de tot pecat i falta, significa la perfecta salvada, la redimida per la gràcia de Crist, pel do gratuït amb que Déu, per Crist, ens salva a tots. És anomenada plena de gràcia perquè va ser preservada del pecat, ja que va ser destinada a Mare del Salvador i model de l’Església i de tots els salvats.

La salvació, per tant, no ve de Maria, sinó del seu Fill Jesús, per més que ella és la primera en rebre-la, a causa de la seva estreta unió amb el misteri del seu Fill. Per això mateix es converteix en transmissora de salvació, ja que, al mateix temps que està unida a Crist, ho està també a l’Església i a cadascun dels seus fills fidels, convertint-se, d’aquesta manera, en intercessora universal i en conducte del do gratuït de Déu a favor de tots els salvats.

Maria és mare de tots nosaltres i quan dic tots nosaltres vol dir de tota la humanitat, perquè Déu, que ens ha donat la vida, ens estima a tots per un igual i per tant i donat que som fills de Déu i germans de Jesús, Maria és també la nostra estimada Mare.

Al dir que Maria és mare de tots em ve el record d’aquells infants que per fugir de les guerres, de les persecucions i de la fam, travessen el mar, posant les seves vides en perill constant, per poder arribar allà on trobar una millor vida, i aquest és el cas de tots aquells menors que havent deixat enrere pares i família un dia estaran acollits a Can Santa Digna, aquí a Llerona, fet que per algunes persones de la nostra població sembla ser un gran problema.

Com a resposta a aquesta inquietud, permeteu-me que us faci escoltar el que el Sant Pare Francesc ens deia dijous passat parlant del futur dels més joves:

Que així sigui.