Lourdes, esperança cristiana, per Josep M. Fernández

Arribar a Lourdes és una immersió suau i progressiva en un món en el que la fe n’és el principal protagonista i a on ens anem submergint en la clara vivència de la catolicitat del poble de Déu, amb cristians de tot el món, de qualsevol edat i estil de vida, units als peus de Maria en una mateixa fe, una mateixa esperança i un mateix amor. Són dies de treball intens, de fraternitat, de pregària i també d’estreta unió entre malalts i hospitalaris, són dies de convivència molt a prop de Déu i en els que es viu la gran unió, generada ja des de l’anunciació, per l’Esperit Sant, entre Crist i Maria, perquè pregant a Maria ens sentim a prop de Crist i apropant-nos a Crist tenim a Maria amb nosaltres.

A la cova s’hi prega i es demana la salut del cos i de l’esperit, tot bevent o mullant-nos amb l’aigua que ens recorda la conversió i el poder de l’Esperit de Crist que ens guareix i ens dona la vida eterna. No és una aigua miraculosa ni amb virtuts curatives, la seva gran virtut ve del seu simbolisme que en rentar-nos o submergir-nos en ella ens recorda el doll d’amor que Déu ens aporta amb el seu perdó. Ens recorda també l’aigua del baptisme que renta els nostres pecats, la de la Samaritana, font de vida eterna, la que Crist va fer servir per rentar els peus als deixebles i la que li va sortir quan després de crucificat el van travessar al costat amb la llança.

Allà hi encomanem els germans que pateixen malalties, soledat, trencaments familiars, pobresa, maltractaments, humiliacions, discriminació per raça i origen, i que se senten exclosos de la nostra societat. També demanem a Maria que intercedeixi per nosaltres per guarir les nostres malalties espirituals que ens angoixen. Ella ens parla al fons del cor i ens alimenta amb el seu amor i la seva bondat, coneixedora com n’és del sofriment que va aprendre fins al peu de la creu després d’haver acceptat sense cap condició el programa de Déu que Gabriel li anuncià.

Convivint amb els malalts hi veiem aquells que, com a testimonis excepcionals de profunda i sincera humanitat, tot havent iniciat el pelegrinatge amb l’esperança d’un miracle que els guariria la seva malaltia física, plens ja de les vivències espirituals del santuari marià i aferrats en la seva fe, ja no demanen la seva guarició sinó que preguen pels altres i accepten la seva malaltia unint-la a la de la creu de Crist.

A Lourdes hi trobem tot allò que és necessari per viure segons els valors de l’Evangeli, a través de la convivència entre malalts i hospitalaris tot compartint la pregària, l’Eucaristia, la fe, el dolor, l’esperit generós de servei, i per damunt de tot, el meravellós testimoni dels malalts en els quals descobrim la fragilitat humana i també la gran capacitat per desenvolupar els sentiments afectius malgrat les seves limitacions.

Del pelegrinatge a Lourdes, amb el missatge de Maria, els ensenyaments i les experiències viscudes, se’n torna reforçat per continuar en el  dia a dia. Els malalts per seguir vivint i suportant les seves respectives creus tot buscant aixopluc i refugi en Maria que els apropa encara més a Déu i els hospitalaris per poder seguir servint i ajudant cada cop més i millor els més necessitats, tal com Crist ens ho va ensenyar.

Mossèn Josep Maria Fernàndez i Sabaté D.P.