Descobrint Jesús en els més petits

Homilia de Ricard Casadesús. Llerona, 26 de novembre de 2017
Diumenge XXXIV de durant l’any. Cicle A. Solemnitat de nostre senyor Jesucrist, rei de tot el món

Som al final de l’any litúrgic, i la solemnitat de Crist Rei ens vol ajudar a resumir tot el que mirem de viure com a comunitat de cristians al llarg de l’any, i a reflexionar sobre el valor que donem a Jesucrist i al seu Regne. Sí, germans, Crist és rei; és un rei que va tenir com a ceptre una creu, com a corona unes espines, i com a ciutadans privilegiats, els més febles i pobres.

Crist és el nostre rei, i nosaltres, els seus deixebles, formem part del seu Regne. El Regne de Déu ja és aquí, és a dir, Déu ja regna en el cor de les persones i comunitats que mirem de viure segons el model que Jesús ens ofereix. El seu Regne és un regne que es va construint amb la presència de l’Esperit Sant en el nostre món, i que arribarà a la seva plenitud, com diu Sant Pau a la 2a lectura (1Co 15,20-26.28), quan “Déu serà tot en tots”. El seu Regne és universal i etern, un Regne que cerca sempre la veritat i que defensa la vida, un Regne que ens estimula a ser sants, aprofitant i imitant la gratuïtat de Déu, un Regne que treballa per la justícia i la pau i que fa de l’amor la raó de ser de la seva identitat.

A la 1a lectura (Ez 34,11-12.15-17) el profeta Ezequiel presenta Déu sota les imatges del pastor i del rei. Ezequiel ens diu que el mateix Senyor és el qui s’ocupa personalment de nosaltres i això ens ha de donar una garantia total: “Això diu el Senyor Déu: jo mateix buscaré les meves ovelles (…) Les comptaré… i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat… Jo mateix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar…” La mateixa confiança expressa el salm (Sl 22): “El Senyor és el meu pastor, no em manca res”.

I és que aquest bon pastor, germans, és Déu mateix i que, en un moment determinat de la història de la salvació, es féu home en el seu Fill Jesucrist. Jesús és el Bon Pastor que ofereix la seva vida per les ovelles. A diferència dels altres pastors, Jesús és l’únic pastor capaç d’oferir autèntica salvació al seu ramat, perquè coneix personalment totes les seves ovelles i les estima.

La nostra fe cristiana, doncs, és un veritable dinamisme d’amor que va de l’eternitat a la història, per retornar de nou a l’eternitat. Si Déu Pare, per amor, ens envià el seu Fill, acollir-lo és situar-se dins d’aquest mateix àmbit amorós diví per identificar-se amb els més petits, tot donant-los pa i aigua, acollint-los, vestint-los i curant-los, visitant-los i consolant-los. Aquests regals és el mateix Jesús qui els rep, i també qui els dóna a través nostre. Així continua entre nosaltres el seu Regne, l’obra redemptora del Fill, que viu per sempre en el Pare.

Per tant, els qui prenen possessió del Regne que el Pare ha preparat són els qui cada dia s’esforcen en practicar obres de misericòrdia, els que viuen amb el Pare una relació de confiança filial i els qui orienten la seva existència segons els criteris de la fraternitat universal, de la veritat i de la vida, de la santedat i la gràcia, de la justícia, l’amor i la pau. Aquests són els justos als ulls de Déu, i els justos entraran a la vida eterna.

Per això, veiem com en l’evangeli (Mt 25,31-46) Jesús s’identifica amb els més petits: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”. Els petits són els que no tenen allò que necessiten, els que es veuen menyspreats, oblidats o rebutjats, els que no compten per al món. Jesús es posa al seu lloc i espera el nostre auxili.

Però, no oblidem que aquest Jesús que es posa en el lloc dels germans més petits és el Fill de l’home, que vindrà acompanyat dels seus àngels, i és també el Rei que s’asseurà al seu tron per judicar-nos. És així com l’evangeli presenta també Jesucrist com a jutge, separant les persones en dos grups, segons la seva conducta en aquesta vida. El criteri d’aquesta separació és l’actitud de servei envers els germans, concretada en obres de misericòrdia: donar de menjar als famolencs, donar de beure als assedegats, acollir els forasters, visitar els malalts i els presos, donar roba als despullats… Aleshores, tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi. Per tant, quan arribi l’hora de la veritat, l’hora de la trobada cara a cara amb Déu i el pas a la vida eterna, Déu ens examinarà de l’amor, i d’un amor en concret, de la misericòrdia que haurem tingut.

Fem, germans, l’experiència d’anar descobrint Jesucrist en el rostre dels nostres germans més petits!