Siguem artesans de pau!

Homilia de Ricard Casadesús. Llerona, 8 d’octubre de 2017
Diumenge XXVII de durant l’any. Cicle A

El cant de la vinya, a la 1a. lectura (Is 5,1-7), és la història d’un amor traït. Isaïes denuncia la traïció del poble escollit, el Poble d’Israel, incapaç de donar el fruit que Déu n’espera. L’al·legoria de la vinya permet descriure tan bé l’atenció que Déu (l’espòs) té per a la seva esposa (el Poble d’Israel), com la infidelitat d’aquest. Així, la vinya esdevindrà estèril. Però, la paciència de Déu es trobarà enfront de la feblesa i de la inconsistència de l’home, fins que una vinya, fidel i capaç de donar fruit de vida divina, sorgeixi un dia al cor de la humanitat. Aquesta vinya és Jesucrist.

Reprenent la imatge de la vinya, el salm d’avui (Sl 79) fa eco al text d’Isaïes. Davant la vinya devastada, el salm implora amb confiança la misericòrdia de Déu: “Feu-nos veure la claror de la vostra mirada / … / Veniu (…) guardeu-nos la vida”. El reencontre entre Déu i el seu poble serà el moment del perdó, de la joia. “Renoveu-nos” i “No ens apartarem mai més de Vós”. Quan l’home s’extravia, és sempre Déu que ve a trobar-lo per fer-lo tornar al bon camí.

Inspirat en Isaïes, Jesús a l’evangeli (Mt 21,33-43) transforma radicalment el cant de la 1a. lectura en paràbola, per sintetitzar la història d’Israel, fins a la seva vinguda, la vinguda del Crist, legítim fill del propietari de la vinya. Déu no destrueix la vinya, ja que és plantació seva. Són els vinyaters els qui frustren la collita. Per això, l’amo de la vinya acaba amb ells i confia la seva heretat a d’altres. La confia a “un poble que el farà fructificar”: l’Església, un poble obert a tot el món.

Els criats que l’amo envia als vinyaters són els profetes, la figura de l’amo representa Déu i el seu fill és Jesucrist. Així, doncs, després de narrar la història de l’Antic Testament, Jesús narra la seva pròpia i la del Regne de Déu. La salvació que Israel ha rebutjat és l’acceptació del Fill, que és la “pedra rebutjada que ara corona l’edifici”, la que dóna fermesa i sosté l’Església.

La paràbola dels vinyaters homicides reflecteix bé la situació econòmica de l’època: les terres pertanyen als estrangers i els camperols de Palestina les lloguen, tot experimentant un odi molt viu envers els propietaris. Explicant la paràbola, Jesús subratlla que el Regne de Déu no vindrà pas per la violència i l’odi, i que els cabdills del poble, els vinyaters, no havent estat fidels a la seva tasca, hauran de cedir el lloc a d’altres, als pobres.

Jesús també prefigura la seva mort en creu en la mateixa paràbola. I “els sacerdots i notables del poble” s’hi van poder veure ben implicats. Però, aniríem errats si no penséssim que l’al·legoria és tota una lliçó, actual i diàfana, per a nosaltres, cristians del segle XXI.

La vinya del Senyor és l’Església i tots nosaltres, els fidels, en som els treballadors. Ens pertoca, doncs, esforçar-nos dia a dia, amorosament i sense desànim. Amb tot l’esment, perquè la terra doni els millors fruits pel bon Amo. Servir el Senyor en l’Església del Crist, heus aquí la transcendent missió encomanada: servir l’Església. Perquè la denúncia que amb més gravetat Jesús amplifica és la dels treballadors que volen apropiar-se de la vinya.

Els treballadors hem de tenir molt clar quina és la nostra missió i què n’espera l’Amo de nosaltres: donar-li bons fruits! Fruits per a Ell! I els fruits que més li agraden són aquells que porten el sabor del bon servei als seus fills, els homes. Servir els germans amb constància, silenciosament i de bon cor, en “tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi”, com ens encomana Sant Pau a la 2a. lectura (Fl 4,6-9). Tenir el cor i el pensament posat en Jesucrist, el fidel servidor de fruits deliciosos.

Pau descriu com ha de ser la comunitat cristiana per respondre de veritat al que el Senyor n’espera. El cristià passa, com tothom, per dificultats de tota mena. No pot pas esquivar-les, però sí que pot presentar-les davant Déu. En la pregària i l’eucaristia, i en la unió amb Jesucrist, el cristià troba la pau, la serenor, no s’haurà d’inquietar per res i donarà el fruit que Déu n’espera. Pau ens invita, doncs, a alliberar-nos de les pors i a ser, amb la força de l’amor de Déu, artesans de la pau que ens ha concedit en Crist.